01 juny Dia 12

Avui és el dia de l’expansió. Després de més de dos mesos i mig sense poder sortir de Barcelona, tenim l’oportunitat de treure el nas més enllà de la ciutat. Si volem anar a Montserrat, però, caldrà fer-ho per el Bruc o Collbató; Monistrol forma part d’una altra àrea sanitària. I si ens plantejàvem arribar fins a Sitges per gaudir d’un arròs mariner, ens haurem de consolar amb les platges de Gavà, prou lluïdes però res a veure amb el glamur d’una de les capitals del xató. Perquè… això sí: podem anar-hi per fer consumicions a bars o restaurants. Si del que es tracta és de fer esport o de passejar-hi, continuem sense poder sortir del municipi. Ignoro si, per arribar a aquests establiments, puc fer-ho passejant…
Ignoro si arriba tard aquesta llibertat en la mobilitat. Conscient que tota prudència és poca davant la pandèmia, em sobten els resultats d’una enquesta al voltant de com la gent percep la seva vida futura. Es tracta d’una consulta realitzada per una reconeguda escola de negocis, que em mereix credibilitat i, sobretot, que em crida l’atenció perquè els resultats obtinguts a la primera onada varien força respecte a la segona. Així, mentre el 45% de la població deia al principi que aquesta crisi estava traient el millor de nosaltres mateixos, en la segona onada només era un 32,3%. Si setmanes enrere gairebé el 60% confiava que aquesta crisi ens farà valorar més les coses quotidianes que fins ara no valoràvem, ara ja només el 45,4% opina així. I, sobretot, m’esvera veure que les persones que pensen que augmentarà el nostre nivell de solidaritat ha passat de representar el 50,2% al 34,1%. Són símptomes de com ens està afectant aquesta pandèmia. La majoria de paràmetres conviden a pensar que l’egoisme avança. Mal moment…

Jordi Vilagut