07 juny Dia 18

Un dels aspectes personalment positius d’aquesta etapa ha estat espolsar-me de sobre l’addicció a Twitter. Aquesta xarxa social se’m menjava temps irrecuperable que després maleïa haver malbaratat amb la de coses alternatives, i molt més enriquidores, que destinar temps a aquest abocador de mala llet on la gent acostuma a canalitzar les seves frustracions. Això no vol dir que no deixi de treure-hi el nas, i avui, quan ho he fet, m’ha cridat l’atenció una piulada en què es preguntava a la gent si trobaven a faltar el silenci de les nits. I, encara més, m’ha fet reflexionar una resposta; la d’una persona que confessava estar agafant mania a “la gent” i el soroll de cotxes, motos, el camió d’escombraries, el de la neteja… A banda de les conseqüències psicològiques d’aquest confinament, penso que aquesta etapa també ens permetrà adonar-nos de determinats elements del nostre voltant que teníem assimilats (i, resignadament acceptats) i que ara veiem com a problema. De mica en mica, ens havíem anat avesant al soroll i a la contaminació dels cotxes a la ciutat. Després d’unes quantes setmanes “gaudint” dels avantatges d’aquesta reducció de la pol·lució acústica i ambiental, ara constatem que això no es pot permetre. Potser, doncs, que posem fil a l’agulla… Bona entrada a la Fase 2, que no serveix de gaire però ens acosta a la 3.

Jordi Vilagut