22 maig Dia 2

Cada dia que passa hauria de ser un jorn més a prop de la sortida; però cada dia que avancem és una incògnita davant la inconsistència de les informacions oficials i el desgavell de dades. A la profusió desordenada de xifres amb què ens obsequien, s’hi afegeix la manca de rigor: un dia les ofereixen a mitjanit, unes altres a primera hora del matí les altres al migdia; uns hi aporten les defuncions a les residències d’avis i els altres, no; a Madrid obvien quatre dels cinc infectats. Una manca de rigor només equiparable a la manca de responsabilitat personal que detectes quan passeges pel carrer, en què en qualsevol moment pots ser envestit per un ciclista sense mascareta i que no respecta una mínima distància malgrat que ells exigeixen que els vehicles que passen pel seu costat si l’observin. És com la policia, que reclama que no s’ocupin les mateixes files de seient del cotxe si no conviuen al mateix domicili. Deu ser que el cotxe patrulla ha esdevingut domicili policial. Mentrestant, la cua al menjador social creix i creix… Això sí: sembla que només els homes passin gana. Més del 95% dels qui van a buscar-hi el pic-nic pertanyen al gènere masculí. L’Ajuntament, però, no sembla que hi pari esment. Li deu quedar massa lluny…

Jordi Vilagut