09 set. El Sant i la Sagrera

Diumenge al Vaticà proclamaven dos nous sants, tots dos tenien en comú una mort prematura, ben joves, però un d’ells, Pier Giorgio Frassati (1901-1925), era força conegut i estimat pels joves sagrerencs als anys trenta, poc abans de la guerra.

Frassati era de Torí, fill del fundador del diari “La Stampa”, pertanyia a diverses organitzacions catòliques de solidaritat, un jove a contracorrent, que estava decebut pel feixisme creixent i el suport polític que rebien les camises negres, apassionat per la muntanya, pertanyia al Club Alpí Italià, sent un jove actiu en teatre, activitats de lleure, morí al cap de 24 anys, quan li mancaven dos mesos per acabar la carrera, d’una paràlisi fulminant.

Què té a veure Frassati amb la Sagrera? El seu lideratge solidari i la seva fe catòlica va donar un ampli ressò a la seva mort, essencialment a Itàlia i quelcom arribà a Catalunya, on mossèn Albert Bonet, amb joves entusiastes fundarien el 1931 la Federació de Joves Cristians de Catalunya, i justament el grup de joves que cristal·litzà a la recentment fundada parròquia de Crist Rei, a la Sagrera, agafaria el nom de Pier Georgio Frassati.

Aquells joves que podem considerar en la distància del temps els futurs esplais de parròquia, amants d’alternar la fe amb el lleure, el teatre, els jocs o la muntanya, que professaven un intens amor a Catalunya i a la Sagrera feien tasques de manera voluntària, inclús com a Oficina de Normalització Lingüística als anys trenta, traduint textos; el 1936 van ser intensament perseguits per catòlics, més de 300 van ser assassinats, part del grup Frassati de la Sagrera seria afusellat al Cementiri de Montcada el setembre de 1936; arribant l’any 1939 per catalanistes, continuarien sent perseguits i prohibits pel règim vencedor de la Guerra, ara el nom Frassati torna a sonar, però l’esperit juvenil d’aquells pioners s’ha mantingut sempre.

Joan Pallarès-Personat