13 des. Els catalans sempre lluitaran per defensar i protegir la seva llengua visquin on visquin
La llengua és riquesa per a qualsevol persona, societat, nació i estat. És cultura. El plurilingüisme enriqueix a tothom i a qualsevol lloc del món. Els catalans, tinguin la nacionalitat espanyola, la francesa o la italiana ho saben prou bé. Tots parlen més d’una llengua des de que són infants a Barcelona, Perpinyà o a l’Alguer. El bilingüisme i conviure com a mínim amb dues cultures els hi ha permès sumar i enriquir-se i tenir una visió més oberta del món que aquells qui són monolingües i mono culturals.
El català però, no té un Estat que el protegeixi, tot i ser oficial a Andorra. Sempre ha hagut de conviure amb llengües majoritàries com el castellà, el francès o l’italià. Unes llengües que mai han estat en perill d’extinció ni prohibides, unes llengües que compten amb milions de parlants arreu del món. Els Estats on el català és parlat no li haurien de tenir por perquè cap llengua minoritària mai ha fet ni farà desaparèixer la llengua majoritària de l’ Estat. Com pot fer el català amb deu milions de parlants fer desaparèixer el castellà que és la segona llengua més parlada al món? És lingüística i socialment impossible.
Malgrat aquesta evidència, el català ha estat perseguit i prohibit a l’Estat espanyol al llarg de la història. Se l’ha prohibit a tots els nivells: en el camp educatiu, polític, social, cultural, científic perquè és considerés una llengua inútil a qualsevol efecte i s’extingís. Avui el català sense protecció no té el futur assegurat. Té sempre la pressió del castellà i el francès. Per aquest motiu, els catalans sempre estan atents a noves lleis que posin en perill el català o l’amenacin. Quan això passa surten en massa al carrer a defensar i reivindicar la llengua natural i pròpia de Catalunya i dels Països Catalans, el català.
A Perpinyà, capital de la Catalunya Nord, territori de l’Estat francès des del Tractat dels Pirineus (1659) els darrers anys es reivindica més el català que a Barcelona. Sorprenent, però cert. En els moments més difícils, el català va sobreviure perquè la comunitat gitana mai va deixar de parlar-ho ni usar-lo socialment. La gran tasca de recuperació ha estat duta a terme els darrers quaranta anys gràcies a: l’Escola Bressola que ha escolaritzat nens nord catalans en català les darreres dècades, Ràdio Arrels, emissora de ràdio que ja fa quaranta anys que a emet en català i la Federació d’Entitats Culturals Catalanes. El català a França, necessita protecció de l’Estat Francès, els nord catalans ho saben i per això pressionen als seus polítics perquè no volen perdre el dreta a l’educació en català que tan els hi ha costat obtenir i mantenir.
La llengua catalana és bàsica per la identitat de la nació catalana i en extensió, per la identitat a tots els Països Catalans on el català es parlat amb les seves variants dialectals. Per aquest motiu, els catalans sempre lluitaran per defensar i protegir la seva llengua, el català.
per Mireia Ferran