29 ag. Expats de la Sagrera
Encara no són les vuit del vespre, a la terrassa d’un restaurant del barri seu una parella que en anglès indica que vol sopar, demanen la carta en anglès, no entenen cap altra llengua; uns dies abans, a la mateixa terrassa, uns xicots acabats d’arribar demanaven paella i sangria per sopar, també sol anar al mateix lloc algun matrimoni amb criatures, on si no fos per l’encarregat, pla d’experiència, que entén la llengua de l’hostatgeria universal, seria un problema.
Dos cents metres més enllà hi ha un petit cafè que porten uns xicots russos, minimalista, set tauletes, també hi ha clientela del país, però majorment sents anglès, rus, coreà, àrab, francès, gent jove, molts en criatures, molts amb ordinador damunt la taula, i uns portals més avall uns argentins, un públic una mica diferent, però també bastants expats com en algun establiment dels voltants.
On viuen? D’on surt aquesta gent? Alguns escampats en escales de veïns, pocs, la majoria a uns blocs prop de la biblioteca, on si mires els portals immobiliaris ofereix tots els serveis, bugaderia, vigilància, sales, inclús aparcament amb un suplement de 100 euros al mes. Són blocs d’apartaments nous, un de petit, de quaranta metres quadrats s’anuncia a 1.200 euros, un de més gran 1.800 i algun passa dels 2.000, tot depèn del que vulguis.
Són gent que viu al seu aire, teletreballa, són joves, amb criatures petites o sense, alguns viuen sols, algun el veus comprant al súper, però generalment coses soles, mai una compra a l’engròs com la gent d’aquí i és difícil, en els pocs que no hi ha barrera idiomàtica, poder creuar massa paraules.
Quants són? És difícil saber-ho. Prou per a establir el seu ecosistema, només un parell de vegades han vingut els mossos i han anat a buscar directament a algú, és fàcil amagar-se en aquests ambients tan impersonals, són gent que no causa problemes, tampoc són efusius per interpretar res, però des del moment que venen, és que alguna cosa hi deuen trobar a la Sagrera.
Joan Pallarès-Personat.