24 gen. I creus?
– Crec en Déu… i tu?
– No, jo no ho crec. Explica’m quins motius tens per creure-hi.
– Suposo que necessito tenir alguna cosa per creure. Pensar que algú està vetllant per nosaltres i ens ajuda quan ens cal.
– Això en absurd. Estem sols en aquest món. No hi ha una entitat, diguem-ne sobrenatural,
que ens protegeixi i impedeixi que ens passin coses dolentes.
– I si no existeix, a què ens podem agafar per continuar tenint esperança?
– Crec que necessitem alguna cosa que ens faci creure que hi ha alguna cosa després de la mort.
És terrible pensar que després de la mort no hi ha res. Però és així, per més que ens doni terror admetre-ho.
Morim i desapareixem. Som éssers orgànics, com els animals, les plantes, etc.
Només som superiors intel·lectualment. Físicament som com la resta dels éssers vius.
Naixem, creixem, morim i ens esvaïm.
No ens enganyem, no som una creació d’un ésser superior. Si admetéssim que aquest és real, hauríem d’admetre l’existència de tot allò que anomenem paranormal. Fantasmes, esperits, etc…
És curiós, diem que no creiem en fantasmes, però creiem en un ésser superpoderós, gairebé un superheroi, capaç de controlar-nos i castigar-nos si no fem la seva voluntat.
Siguem sincers, les religions són un invent de l’home que l’únic que ha portat han estat guerres, massacres i destrucció en nom seu. Especialment la cristiana i la musulmana.
– Però també han portat coses bones.
– Si… quines coses?
– Els missioners, capellans i monges que donen menjar a la fam en temps de penúries, i estenen el concepte de cristianisme pel món.
– De debò creus que els missioners són necessaris. Les tribus i les civilitzacions antigues, per exemple, les que van ser colonitzades per Espanya a Amèrica, vivien molt bé amb els costums i la cultura. Després van venir els conqueridors assedegats de tresors i van agafar com a excusa l’evangelització d’aquesta gent per apoderar-se de les seves riqueses. I si hi havia un mínim de resistència, eren massacrats en nom de Déu.
Després va venir la Inquisició. Que també en nom de Déu, mato i torturà milers de persones amb falses acusacions. Moltíssimes morts en nom d’un Déu fals.
– Aleshores, per a tu no hi ha res de bo en cap religió?
-Sincerament, no.
Les religions en realitat no serveixen per a res. És un invent del propi ésser humà per intentar fer menys dura la realitat de la mort.
No som diferents de la resta dels éssers vius. Naixem, gaudim, o no, de la nostra vida i al final, morim i desapareixem. És així de simple.
El que hem de fer és intentar gaudir el màxim del temps que duri la nostra existència i aprofitar cada minut, cada segon amb els nostres éssers estimats. Digueu-los cada
dia que els volem i complaure’s amb ells. No n’hi ha més. Viu i deixa viure.