08 nov. JORDI VILAGUT, LA MATEMÀTICA, LA MARE JANER I ELS CARLINS
El periodista i escriptor Jordi Vilagut és un animador comunitari nat. És un home d’acció, ara mateix molt involucrat en LaSagreraesmouperlesLletres i en la publicació digital periódica La Sagrerina.
Darrerament ha publicat una obra, amb el seu company Jordi Tarragona, Los Aristegui, una familia, una empresa, obra que, segons ell, “fusiona ficció i assessorament per als empresaris familiars, atès que, sobre la base de la història d’una saga, s’ofereixen diverses recomanacions per als membres d’aquest tipus d’organitzacions sobre situacions habituals amb les quals els tocarà conviure”. Com que encara no l’he llegida, el lector em perdonarà que no li dediqui cap comentari.
De Jordi Vilagut havia llegit 7NOU8, aventura misteriosa i enigmàtica on es veu embrancat Llorenç Munts, novel.la tota ella atapeïda de ressonàncies cabalístiques. Segons el seu autor, 7NOU8 “vol posar en valor la màgia i l’encís que amaguen les matemàtiques alhora que descobrir diversos espais del nostre país a mode de ‘road movie’, tot convidant els lectors a esbrinar els enigmes a què s’enfronta el protagonista de la novel·la”.
La motivació per la matemàtica li venia d’abans. Segons que em conta, abans hi havia hagut SE7, llibre autoeditat “inspirat per les matemàtiques i per les terres del Ripollès” , el qual “va ser un bon banc de proves per al que havia de venir darrere i la seva positiva acollida, el millor esperó per posar en marxa altres projectes”.
Deixeu-me’n explicar ara una de bona: els meus fills de vegades em regalen alguna estada en cases rurals meravelloses, d’aquelles que ofereixen als forfaits de cases rurals. És així com aquesta primavera passada vaig passar un cap de setmana al Pujol, una fantàstica masia de la Vall d’Ora, al Solsonès.
Casalot imponent situat en una zona boscosa de pi roig, alzines i roures a una vall regada pel riu Aigua d’Ora, que té a tocar el monestir romànic del segle X de Sant Pere de Graudescales i que acotxen les serres de Bastets, Busa i Taravil.
Lloc idíl·lic, amb un marc natural majestuós, gairebé màgic. El temps era suau en un cap de setmana en part assolellat i en part refrescat per tamborinades primaverals. Bona gastronomia, afable acollida.
El fet és que, en arribar a lloc, mentre ens identificàvem i ens assignaven estança al primer pis, al rebedor de l’espaiós i històric mas, hi havia exposats en una taula exemplars d’alguns llibres que em resultaven familiars.
Això em va intrigar. M’hi vaig fixar i vaig quedar de pasta de moniato en comprovar quins eren els volums d’aquella taula: La presó i L’hospital de la vall!.
¿Quina feliç conjunció havia fet que anéssim a raure precisament a un lloc recòndit de la ruralia catalana marcat per la història i que això, precisament, havia inspirat la volada literària de l’amic Vilagut?
Quan li ho vaig explicar, ell es pensava que hi havia anat expressament.
Res més lluny de la realitat! Ni la meva filla que ens va regalar l’estada ni jo teníem la més remota idea que la casa on anàvem a passar uns dies havia estat hospital de sang d’una batussa fratricida, que ha inspirat la ploma de l’amic.
Justament m’acabava de veure amb el seu autor pocs dies abans en un acte literari dels que organitzem. No em sabia avenir de la casualitat.
Resulta que el paratge del Solsonès a tocar del Berguedà és l’escenari de les dues novel·les suara esmentades.
La Presó. La veritable història d’en Bac de la Sagrera. Barcelona: edicions Saragossa, 2019, narra uns fets que tenen per epicentre la vall de Busa.
Vilagut em diu que “en haver estat guardonada, aquesta novel·la exerceix de pal de paller i, alhora, d’estímul per seguir endavant escrivint”.
L’acció té lloc durant la guerra del Francès. És un drama rural d’una època convulsa on “la desesperació porta molta gent a cometre accions impensables en circumstàncies habituals”, explica la contraportada del llibre, el qual, com bé escriu el seu prologuista, Martí Gironell i Gamero, descriu les aventures i desventures d’una munió de personatges col·laterals i, sobretot, del protagonista Bac de la Sagrera, que és un “autèntic antiheroi; que se sol definir per la falta de qualitats positives que s’associen als herois, i això vol dir que és una persona mediocre, covarda o amb una vida trista. Però sovint també compta amb moments de glòria dins la història” (p. 10).
També centrada en aquesta vall i muntanyes és l’obra següent, L’Hospital de la Vall, una novel·la històrica publicada per primer cop el setembre de 2021 per Tèmenos Edicions (Barcelona). Per a mi és l’obra d’art més rodona de Vilagut. Preguntat per la seva producció, l’autor defineix el relat com una immersió
“en el complex món de les primeres guerres carlines, amb quatre personatges les vides de les quals acabaran confluint en un mateix escenari. Més enllà de revelar la crueltat d’aquest conflicte, i també de posar en valor la figura d’una religiosa que dona testimoni de compromís i generositat, el relat és un exercici voluntari de reconeixement a una masia que amaga molta història i que, encara avui, es caracteritza per una extraordinària hospitalitat”.
A les primeres dècades del segle XIX, després dels ensurts de la Guerra del Francès, “l’inestable regnat de Ferran VII d’Espanya, unit a les males collites i el temor de l’Església de perdre els seus privilegis, propicia el sorgiment a la Catalunya rural d’un sentiment ultraconservador i la propagació d’un clima de Guerra Civil”, diu la contraportada del llibre en qüestió.
Es tracta d’una narració ben lligada que es llegeix amb molt d’interès. Resulta que la seva trama es descabdella precisament al lloc on ens estàvem, una masia que havia funcionat d’hospital de campanya o de sang vers 1837, per compte dels tradicionalistes durant la primera guerra carlina.
L’autor hi combina en paral·lel diverses històries, una de general (el descabdellament de fets de la primera carlinada) i d’altres que tenen un fil conductor biogràfic, per començar els primers anys de la trajectòria pública de la monja de Cervera, ara beata per l’Església Catòlica, Anna Maria Janer.
Tot llegint el llibre em preguntava això: què en sap el gran públic dels Països Catalans de les mortíferes guerres carlines del segle XIX?
I a continuació això altre: ¿per quins set sous no som molt més amatents a aquesta tendència tan catalana a la discòrdia que ens porta directament a la dependència colonial i a la decadència nacional?
I més preguntes encara: ¿quan tindrem clara la connexió fatal entre les guerres dinovenes entre liberals i tradicionalistes, el fonamentalisme religiós, la Setmana Tràgica, els anys del pistolerisme, la creuada feixista… i la involució política dels nostres dies?
Aquesta tendència a la divisió civil ha perdurat fins a l’actualitat. I es palesa abastament aquests dies en les picabaralles entre els partits nominalment independentistes, i entre el front independentista i el front unionista.
La història i la narrativa històrica ens conviden i ajuden a fer un examen retrospectiu del nostre tarannà present, dels perills i oportunitats que tenim de sortir-nos-en.
Les novel·les de base històrica de Jordi Vilagut ens ajuden a aquesta reflexió. No hi ha cap dubte al respecte.
Preguntat sobre els seus projectes immediats, l’home avança que, per una banda, té una altra història sobre les matemàtiques la qual “gira al voltant del número auri i el resultat és un relat molt amè que recorre tot Catalunya, però on la zona d’Agramunt hi té un protagonisme molt especial”.
Per altra banda, i pel que fa a les novel·les de temàtica solsonina, espera “culminar-les” amb
“una història al voltant de la Guerra Civil i que ja està bastant avançada, al voltant de dues terceres parts. Com a la segona part, la Vall d’Ora tindrà més protagonisme que Busa i els fets se centraran a finals de 1938, malgrat que alguns dels seus protagonistes rememoraran molts fets de la contesa bèl·lica, fins i tot en altres indrets. Tant aquesta nova novel·la, que presumiblement es dirà “Sota la Cinglera”, com la dels enigmes matemàtiques seran fidels a un factor comú: la intriga i el misteri”.