10 nov. La cultura és un bé de primera necessitat

Des de col·lectius artístics i comunitaris, cooperatives culturals i espais de gestió comunitària compartim 5 reflexions per la defensa i l’activació del sector cultural i comunitari com un espai central per a la vida i la salut col·lectives.

RECUPERAR LA INICIATIVA En aquests temps de crisi, sembla que només des de les administracions i els grans festivals s’estigui impulsant activitat cultural. Però des dels barris, el teixit associatiu, els espais de cultura independents, els equipaments comunitaris o les cooperatives volem reivindicar de nou la importància dels projectes de proximitat i que posen al centre la cultura crítica i el reforç del vincle social.

CUIDAR DE LA SALUT COL·LECTIVA Cultura i l’àmbit comunitari tenen un impacte directe en el benestar de les persones i els territoris, fet important a preservar en aquests moments. L’activitat sociocultural és salut col·lectiva i cal preservar-la com un servei essencial front l’aïllament i individualització de les problemàtiques.

POSAR AL CENTRE LES PERSONES I TERRITORIS Creiem que per això passi s’ha d’ampliar la perspectiva de la gestió de la crisi, afrontada no només des del punt de vista sanitari i econòmic. S’han de començar a posar al centre les dimensions socials de la situació que estem vivint, el vincle comunitari, la garantia dels serveis bàsics i l’activació del teixit social i cultural com a principal agent per revertir aquesta realitat.

CUIDAR EL TEIXIT ASSOCIATIU, CULTURAL i COMUNITARI El sobre esforç dels professionals, militants, voluntaris, tècnics… per mantenir els projectes, espais i activitats s’ha de veure correspost també en recursos per part de l’administració. No podem permetre que la crisi, sanitaria, social i econòmica acabi deixant un desert associatiu, cultural i comunitari i reforci encara més la dimensió precaria d’aquests sectors, també la dels professionals tècnics i artistes.

INFORMACIONS I PROTOCOLS CLARS Calen informacions i protocols clars i coherents, amb interlocutors que coneguin de les diferents realitats dels projectes culturals i comunitaris. No podem conviure entre informacions contradictòries i falta de diàleg.

Aquestes propostes i reflexions s’han d’emmarcar en una voluntat d’acció més àmplia. No deixar ningú enrere: cap més desnonament, renda bàsica universal, regularització de les persones migrants.