31 ag. La màgia d’explicar contes

Una vegada una dona va preguntar a Einstein què havia de fer perquè els seus fills fossin més intel·ligents i Einstein li va respondre: “Llegir-los contes”. La dona, rient, li va replicar: “Ja, i què he de fer després d’haver-los llegit contes?” I Einstein li va dir: “Doncs llegir-los més contes”.

Amb aquest article, més que no pas parlar de llegir contes als infants, us vull convidar a explicar-los contes. La diferència radica principalment en el fet que quan narrem contes podem gesticular lliurement i jugar amb el text, és a dir, que quan contem un conte no ens hem de cenyir a cap guió, tenim una gran llibertat de paraula i de gesticulació.

Explicar contes als infants porta grans beneficis tant als infants com a les persones adultes que fan de rondallaires per uns instants. El profit més gran per a mi és que, mentre expliquem contes, només estem explicant contes perquè no podem estar fent res més. Això ens regala una estona de comunicació i de relació potent entre les persones adultes i els infants. S’obre una porta de confiança en la qual els més menuts s’expressen amb molta llibertat, cosa que ens permet conèixer què li passa pel cap o què està sentint en aquells instants. La comunicació flueix amb molta facilitat.

Les persones adultes que dediquen uns instants a explicar contes als infants entren en un món màgic governat per l’alegria, el riure, la complicitat i la creativitat, entre altres. Aquesta estona, a més, aporta a les persones adultes una elevadíssima dosi d’antiestressant potent i efectiu.

Els infants valoren moltíssim que les persones adultes passin aquells instants amb ells, sense cotilles ni vergonyes limitadores. Durant l’estona del conte està permès riure fort,  cantar, ballar, saltar, fer-se abraçades, xiular, fer onomatopeies, etc.; però si la història que expliquem mou alguna emoció en l’infant, també està permès plorar. Permeteu-me un incís important: “Si us plau, persona adulta que estàs llegint aquest article, no li diguis mai a un infant, bé, de fet, a ningú, que no plori”. Si una persona, gran o menuda, necessita plorar és perquè necessita expressar la tristesa que sent en aquells instants i dir-li que no plori és dir-li que no alliberi la seva emoció. Si un infant plora mentre expliquem un conte, podem aturar-nos un moment i asseure’ns al seu costat, preguntar-li si el podem abraçar i si vol compartir amb nosaltres allò que li provoca la tristesa. Hem de tenir un gran respecte per la intimitat dels infants i si en aquell moment no vol compartir amb nosaltres allò que li passa, no el forcem. Ja ens ho explicarà quan senti que ho ha de fer.

Totes les persones tenim unes habilitats més reforçades que no pas d’altres, i això ho podem utilitzar a l’hora d’explicar contes: cantar, dibuixar, fer mim, gesticular.

Fer veus diferents o sons onomatopeics són dues eines gairebé imprescindibles per explicar contes en tota la seva magnitud: no és pas el mateix fer el gest d’obrir una porta en silenci que “obrir-la” fent: “nyeeec!” o dir que en aquells moments passaven uns cotxes a alta velocitat que fer-ho amb la companyia d’uns quants “brrrrrrmmmm, brrrrmmmm!”

Si hi ha un ingredient important a l’hora d’explicar contes als infants és que el conte t’agradi a tu. Pensa que si decideixes narrar una història, aquesta l’hauràs de llegir molts cops fins a fer-te-la teva i, després, quan l’expliquis als infants el més probable és que te la facin explicar un cop i un altre i un altre. Així és que  procura fer-te amb contes que t’agradin molt a tu; a més a més, si un conte no t’entusiasma serà difícil que puguis transmetre entusiasme perquè no hi podràs tenir la connexió adequada.

T’animo a començar a explicar contes als infants i veuràs la màgia entrar a casa teva.

Janet Recasens