19 febr. La platja de La Sagrera
És possible que algú, en llegir el titular, hagi pensat que ens referim a la platja de vies en la vergonyosa estació que va camí de convertir-se en rècord mundial pel que fa a la seva construcció. Però no: ens referim a aquella imatge tan associada a l’estiu: sorra i aigua.
Habilitar zones en què no es pugui fer el que no s’hauria de poder fer
El tema ve a tomb per una decisió adoptada per l’ajuntament de Barcelona que, per no perdre antiguitat pel que fa a la seva habitual idiosincràsia, torna a anar tard. El consistori ha decidit habilitar quatre platges en les quals no es podrà fumar. Una decisió ben paradoxal perquè, d’una banda, arriba bastant més tard que la platja habilitada al seu dia per a gossos i, sobretot, perquè resulta simptomàtic que el que hagin d’habilitar és, precisament, zones en les que no es pugui fer… el que en circumstàncies normals ja no s’hauria de poder fer. Perquè en una platja, com a qualsevol espai públic, no s’hi hauria de permetre fumar; principalment per raons de respecte a la salut de les persones que no fumem, però, també, per les molèsties evidents que suposa haver de suportar el fum i, en especial, i aquí hi ha un problema gens menor, pel problema mediambiental que suposen les burilles; perquè si una cosa se’ls pot retreure a la immensíssima majoria de fumadors és el no tenir miraments a l’hora de gestionar els residus que generen.
El que mai no farien a casa seva
Si el cinema al seu dia va tenir un paper clau en la propagació d’aquest fastigós hàbit, encara avui continua exercint una influència transcendental en el que es fa amb les burilles de les cigarretes. Diria que en totes les escenes en què he vist algun actor exhaurint una cigarreta aquesta ha acabat al terra ben trepitjada (a no ser que sigui en un espai interior, on allí, a l’igual que succeeix en la vida real, els fumadors tenen una especial cura a no actuar de la mateixa manera com ho fan impunement al carrer, la qual cosa els hauria de fer reflexionar al voltant de la seva egoista manera d’actuar envers el que és públic).
Així les coses, resulten inútils els cendrers instal·lats a moltes papereres. I no se us acudeixi fer-los notar a molts d’aquests entusiastes del tabac quan llencen les burilles al terra tot i tenir a l’abast un cendrer perquè tenen… mals fums!
Ve a tomb, també, perquè molts d’aquests personatges, però no solament aquests personatges, confonen els col·lectors de l’aigua amb cendrers. Quantes vegades no he vist rostres de satisfacció de fumadors després d’haver encertat la burilla en un d’aquests col·lectors; o, també, en clavegueres. Ja no parlem dels escocells dels arbres, els quals pateixen de manera especial l’actitud incívica d’aquests individus per als qui l’únic medi ambient que els sembla importar deu ser el viciat.
Amoníac, arsènic, poloni o elements radioactius
Molta gent viu aliena a la toxicitat que desprenen les burilles. Cada burilla pot contaminar entre 8 i 10 litres d’aigua del mar… i fins a 50 litres d’aigua dolça. La seva ingesta por provocar la mort directa d’aus o cetacis. Les burilles, que triguen per terme mitjà una dècada a degradar-se, contenen acetona, amoníac, arsènic, naftalina, poloni o elements radioactius, que es concentren en el filtre i que s’alliberen en l’aigua en entrar-hi en contacte.
Al món es consumeixen anualment 6 bilions de cigarretes. Les burilles de tres quartes parts d’aquests cilindres acaben a la natura… I la natura comença també als nostres carrers.
La platja de La Sagrera comença als nostres carrers,
La imatge que acompanya aquest article està presa a un barri limítrof al nostre, però diria que a La Sagrera també hi ha algun col·lector on s’ha fet servir aquest advertiment que hauria de sacsejar consciències. La platja de La Sagrera, el mar de La Sagrera, comença als nostres carrers, en cadascun d’aquests col·lectors, en cadascuna de les nostres clavegueres. Si hi llencem burilles, però no només burilles, acabem embrutant l’aigua i malmetent el nostre planeta. Recordeu allò del concepte ‘glocal’? Pensa en global, però actua en local. Tingueu-ho en compte, fumadors.
Però no tingueu-ho només en compte els fumadors. Jo mateix he estat testimoni de persones que, després d’escombrar la vorera de davant de la seva finca, acaben empenyent la brossa en aquests mateixos forats. No és aquesta una actitud correcta: el que correspon és recollir-ho i dipositar-ho en el contenidor pertinent.
És clar que, avui mateix, he comprovat com en un quiosc de premsa del barri, on temps enrere havia observat aquesta mateixa pràctica, ara opten per un altre comportament: més respectuós amb el medi ambient… però menys respectuós amb el veí. I és que, aprofitant que és primera hora del dia i que la botiga del davant roman encara tancada, la venedora de premsa escombra amb molta cura la zona just anterior al quiosc… i empeny la brossa a la zona de l’establiment del davant. Això tampoc no es gens lloable ni apunta a un bon veïnatge.
Jordi Vilagut