11 des. L’estació de l’AVErgonya
Aquests darrers dies, molts mitjans de comunicació es felicitaven (sí, es felicitaven) pel pas del primer tren de passatgers per l’interior de la futura (sí, futura, sempre ha estat futura i amenaça en esdevenir perpètuament futura) estació de La Sagrera. Ens referim a l’estació de l’Alta Velocitat, perquè en aquest llarg “impasse” tot esperant que arribés el TGV hem pogut inaugurar la de Rodalies a la Meridiana.
Sens dubte, els col·legues que han perpetrat aquestes informacions demostren un gran desconeixement. Cal suposar que devien ser convocats per Adif, aquest ens impresentable i cau de funcionaris que responen al perfil típic de funcionari, per donar la bona nova en aquesta etapa que, marcada per la Covid-19, qualsevol cosa que s’aparti del coronavirus és benvingut.
25.000 llocs de treball
La majoria dels convidats a aquesta “històrica” fita, com s’han encarregat de remarcar alguns dels assistents, deuen viure aliens a la ignomínia d’aquesta estació; una autèntica burla per a la gent que viu a La Sagrera i que veu com la infraestructura acumula més de setze anys de retard. En Joan Clos, aquest personatge que tant li fot estar a la seu de General Motors com a la de la Ford perquè per a ell l’important és tenir una poltrona a la plaça Sant Jaume, a la Moncloa o a l’ambaixada espanyola a Ankara, anunciava el 1999 (això és al segle passat, sí), que l’estació de La Sagrera generaria 25.000 llocs de treball. En plena campanya electoral, en què en Clos assoliria el rècord de regidors per als socialistes (no tant per la seva capacitat com per la inèrcia que duia el PSC, alimentada des de Madrid per un personatge tan ignominiós com l’Aznar), el llavors eufòric candidat remarcava que La Maquinista, La Pegaso i Can Fabra a tot estirar en devien haver sumat 10.000 de llocs de treball, com per donar èmfasi a la promesa d’ocupació per a aquella gent que, a l’hora de dipositar el seu vot, temessin pel seu futur professional.
El Senat: la solució
Crec que aquest professional de la poltrona devia quedar curt, perquè vint-i-un anys després (repetim: vint-i-un anys després), entre jubilacions, rotació de personal, sinistralitat, feines sobrevingudes, etc. l’estació de La Sagrera deu haver esdevingut un dels principals generadors de llocs de treball. I tot gràcies a la incompetència dels diversos executius que, des de la distància, no executen pressupostos i han anat posant traves en comptes de travesses en aquest projecte. Uns perquè Catalunya sempre els ha estat territori hostil, a banda de no jugar-s’hi la governabilitat que persegueixen. Els altres perquè ja els va bé jugar amb aquesta bassa cada ics temps per postular-se; tot i que també en tenen una altra que ens fa xalar: el Senat. Potser arribarà el dia en què la Cambra Alta aterrarà a La Sagrera presidida per en Clos, aneu a saber. Seria la manera d’accelerar la conclusió d’aquestes inacabables obres, perquè ses senyories poguessin accedir-hi còmodament. Perquè, que ningú no s’enganyi: que els trens passin ara per l’estació de La Sagrera no farà canviar per a res les nostres vides; ni tampoc la dels soferts usuaris que, aquests mesos, han vist incrementat el patiment del servei amb l’entaforament a què els sotmeten en els combois malgrat la distància social que, per altra banda, les autoritats venen reclamant.
Sense data per a la inauguració
Les Glòries, La Sagrada Família, La Sagrera… El nostre barri ja forma part del patrimoni material d’aquesta ciutat d’obres permanents, inacabades i inacabables. La pròxima fita, no us la perdeu: un cop que la línia R1 ja passa per la inútil estació, el nou repte és fer-hi passar la que uneix Barcelona amb Granollers. I això serà… el 2022! Així les coses, Adif, en un infreqüent exercici de sentit comú, declina concretar dates d’inauguració de la infraestructura. S’ha acabat fer il·lusions al personal amb aquesta estació, amb el nom del qual també hi ha hagut polèmica. I és que des del districte de Sant Martí es reclama el nom compartit amb el de La Sagrera. En Jordi Hereu (sí, aquell alcalde cridaner que succeí en Clos, el de la consulta de la Diagonal, i darrere del qual ja han vingut en Trias i la Colau) proposà el nom d’Europa. A aquest pas, de tortuga, crec que el nom que millor li escau és el de l’estació de l’AVErgonya.