04 ag. L’Estació del TGV, insomni d’estiu, insomni d’hivern.

En les caloroses nits d’estiu, quan els veïns de la Sagrera no poden dormir, en lloc de comptar ovelles, poden comptar promeses rebudes i no complertes, terminis eternament demorats i alguna malversació de diners de les obres de l’estació.

Si assoleixen adormir-se, potser somniaran en llargs passeigs per un parc lineal dit també del rec Comtal, amb més de 40 hectàrees i veure per algun cantó indicis que informen del que havia estat un mega vil·la romana vitivinícola i senyorial, o la Torre del Fang restaurada i en ús.

Després d’una quinzena d’anys embolicant la troca i a la gent, el 21 de juny de 2010 van posar la primera pedra, quinze anys després ens diuen que estan al 80% de l’execució de l’obra (sempre referint-nos a l’estació), que la coberta tindrà forma de piràmide invertida i les andanes seran d’un quilòmetre, amb alta velocitat, Rodalies R1, R2 i del metro la 4, la 9 i la 10, més els busos.

I diuen, diuen, diuen, que ja han utilitzat 100.000 tones d’acer per construir 226.000 m² i que han perdut el compte del formigó que han fet servir, que permanentment treballen mig miler de persones, però que en moments puntuals i feines determinades, poden passar dels 1.100 obrers fent el jornal.

I diuen, que el trànsit de persones cada any passant pels seus passadissos i sales serà de 100 milions de persones, vaja, que que comptant dies de poca afluència, moltes vegades passaran 400.000 ànimes en un sol dia, tanta gent tot plegat semblarà els Santfermins, sense bou, és clar.

Redacció.