05 febr. Malalt d’amor pel meu país

La Sagrera sempre s’ha revelat com un barri amb nervi, amb neguit; amb un veïnat alegre i participatiu, solidari i disposat a fer costat a les iniciatives que s’han dut a terme. I el dia 14 no serà diferent i ho tornarem a fer.

Si ningú no hi posa remei, cosa que a aquestes alçades, i vist el que hem vist als darrers anys, tot és possible, la setmana vinent, el 14 de febrer, ens esperen les urnes. No és el primer cop que els estaments judicials decideixen arbitràriament si es vota o no. No és el primer cop que cal denunciar-ho i ho tornarem a fer.

No cal doctorar-se ni en Dret ni en Medicina, i n’hi ha prou amb la llicenciatura que el sentit comú ens atorga a diari, per entendre que no és gaire raonable exposar-nos a una cita electoral en l’actual context de pandèmia. Evidentment, moltes decisions resulten inexplicables, altres vegades s’ha decidit malament qui les explicava i les contradiccions són el pa de cada dia. Perquè ara resulta que no només és políticament correcte saltar-se el confinament per assistir a un míting sinó que és legal... mentre la cultura haurà de continuar menjant a part i, si ho fa en un restaurant, haurà de ser al matí o a migdia. Però no ho dubteu: ho tornarem a fer.

Còmplices dels que ara són capaços de provocar víctimes

Els qui més s’emparen en la llei són els mateixos ineptes que no saben fer front a les situacions que no han sabut preveure i que demostren, una vegada i una altra, i quaranta anys si cal, que no tenen capacitat de maniobra per trobar solucions davant escenaris impensables. Són els còmplices mateixos d’aquells capaços d’empresonar persones democràticament elegides per liderar processos que no han provocat víctimes; còmplices dels que ara són capaços de provocar víctimes per empènyer a fer irresponsablement el que pocs anys enrere prohibien; còmplices de mantenir víctimes rere els barrots perquè, ferms en les seves lleials i respectables conviccions, afirmen que ho tornarem a fer.

Són els mateixos capaços que van trobar la complicitat dels tribunals per prohibir un color en campanya electoral; o els mateixos que se salen la llei electoral i aprofiten tribunes governamentals per promoure sense manies els seus interessos de poder. Elements capaços de viure tan aïllats de la societat que fàcilment són víctimes d’estafes i els venen mascaretes que no compleixen els requisits. És clar que és gent acostumada a jugar-se-la amb diner públic, que difícilment han de fer front a les seves irresponsabilitats i que, a tot estirar, poden ser inhabilitats. Una altra cosa seria si, d’aquí unes setmanes, es confirmessin els tristos pronòstics que malauradament ens ensumem (i que tant de bo no es compleixin), algú condemnés amb les penes que realment mereixerien els qui ara decideixen (repetim: arbitràriament i irresponsable) que toca reunir-se al voltant d’unes urnes. Si els togats s’hi juguessin quelcom més que la toga i fossin susceptibles d’acabar on els pertocaria per haver jugat amb la salut i la vida de les persones, potser les decisions adoptades haurien estat diferents. I possiblement la societat seria diferent i molta gent no hauria actuat en els darrers anys de la mateixa manera. Però segur que ho tornarem a fer.

Tornarem a estimar-nos i a omplir les urnes

L’irresponsable caprici d’alguns que el que menys estimen és la vida ens exposarà a què hi hagi més malalts al nostre país; just el 14 de febrer, dia dels enamorats per a alguns, dia addicional a Sant Jordi per als qui volen tenir una excusa més per dir “t’estimo”. I ho tornarem a fer, sí. Tornarem a estimar-nos i a La Sagrera, encara que no puguem omplir les places, encara que no puguem omplir l’Espai 30, les naus Ivanow i Bostik, la Barraca o La Torre, tornarem a omplir les urnes; com ells volen, però no de la manera com ells voldrien sinó de la manera com més mal els fa: tornant-ho a fer.

Jordi Vilagut