14 set. Ploma Boja

Una vegada hi havia un indi anomenat Ploma Boja que era molt poca-solta, sabeu que és un poca-solta? Doncs un poca-solta és aquella persona que sempre fa brometes i gracietes de mal gust d’aquelles que empipen més que no pas fan gràcia!
Per exemple, vosaltres sabeu que els indis seuen a terra, sense coixins ni estores ni res de res, puix en Ploma Boja quan hi havia una reunió que sabia que s’asseurien els cabdills de la tribu, feia caure aigua a terra i quan els de la reunió seien els quedava el cul ben moll. O un altre de grossa, quan el bruixot de la tribu feia una ofrena de fruits del bosc per les ànimes dels avantpassats, trobava en Ploma Boja menjant-se-li l’ofrena. El bruixot posant-se vermell com un pebrot li proferia tota mena d’insults i maleficis havent de tornar al bosc a recollir els fruits.
Doncs bé, en poca-solta, ai no! en Ploma Boja un dia estava jugant amb el seu cosí, el pobre cosí ja no sabia què fer, ni com desempallegar-se d’aquell xinxeta, quan de sobte la ploma que duia en Ploma Boja a la seva cinta de cabell li va caure; a l’anar a recollir-la, la ploma s’esmunyia, no seria cap estranyesa si no fos perquè la ploma no es deixava agafar i talment semblava que estigués fent-li la guitza. Ai!, en Ploma Boja semblava haver-se tornat boig darrere aquella ploma.
La ploma se li posava al cap i quan ja semblava que la tènia se li passejava pel nas molestant tant que el feia esternudar, axís, axís!!!
El seu cosí que veia l’escena no s’ho podia creure, en Ploma Boja tornant-se boig perseguint una ploma!, va començar a riure i a riure fins que es va aixecar per ajudar-lo; quan ja semblava que la tenien patapam, tots dos un per cada costat van voler agafar la ploma i van xocar de cap caient de cul a terra. La ploma semblava que rigués d’aquell parell. Es va fer fosc i la ploma seguia fent la murga. En Ploma Boja va caure rendit al seu jaç, però la seva ploma tenia ganes de gresca i va posar-se a fer-li pessigolles als peus, en ploma boja es despertava enfadat com una mona i intentava amb fúria atrapar aquella maleïda ploma sense fortuna. Es posava altre cop al llit i feia veure que s’adormia amb un ull mig obert per veure si la ploma s’acostava, quan ja la tenia ven a prop, li saltava al damunt com gat per atrapar-la, però res, la ploma fugia d’ell com un esperit, finalment quan ja era ven adormit la ploma tornava a la càrrega, tataratara!!!, aquest cop se li posava al nas molestant-lo tant com podia, en Ploma Boja ja estava desesperat i després de tirar-li coixins, sabates i tot el que tenia al seu abast es va agenollar implorant i demanant a l’ànima d’avantpassat convertit en ploma que el deixés tranquil, que no tornaria a gastar més bromes pesades a ningú i que no es tornaria a menjar les ofrenes del bruixot mai més i que seria el guerrer indi més seriós de totes les nacions índies. En aquell moment es va obrir la porta de tela de la tenda i va aparèixer el bruixot, el Gran Cap i tota la tribu al darrere. El bruixot i el Gran Cap es van acostar i li van tornar la ploma i ni van donar una de molt bonica d’àliga perquè es recordés de la seva promesa i d’aquell dia.
En Ploma Boja va ser el millor guerrer, el millor caçador, el millor pare i el futur i millor cap de tribu de totes les nacions índies.

Nuria Picornell