13 maig Potencialitats i necessitats culturals del barri de la Sagrera

Comparteixo amb vosaltres un treball per a l’assignatura d’Intervenció en Gestió Cultural d’un Postgrau de la UOC d’Indústries Culturals, d’interès pel barri de la Sagrera i que continuaré treballant junt amb les entitats del barri.

En aquest treball he analitzat les necessitats, mancances, riqueses i potencialitats culturals del barri de la Sagrera, barri treballador que fa dues dècades està en un procés de transformació per les obres de l’AVE, aquest canvi continuarà fins a la finalització de totes les obres projectades, procés que crea una metamorfosis profunda i què el converteix en un punt d’enllaç i comunicació de la ciutat, amb un creixement de la població de 25.000 nous habitants i una circulació diària de més de 274.000 persones.

Per fer aquest treball he preguntat a diferents gestors d’entitats, associacions, i equipaments, un qüestionari de cinc qüestions on m’han contestat vuit persones, que adjunto al treball en un arxiu PDF, he completat la informació amb trucades telefòniques.

A partir de les diferents respostes, les potencialitats del sector cultural de la Sagrera són:

1. La més important que hi destaquen les persones entrevistades és el gran teixit associatiu. La Sagrera té un munt d’entitats, associacions i cultura comunitària que es desenvolupa en molts sectors diferents, si tenim en compte la dimensió del mateix barri és tot un èxit. Hi ha entitats al voltant del casal parroquial, diverses companyies de teatre, la Comissió de festes, la Sagrera es Mou, Diables, Gegants, diversos grups de fotografia, les AFAS, etc.

2. Com a segona potencialitat és la varietat d’espais de ciutat i de districte. La Nau Ivanow i la Nau Bóstik són els dos grans espais de ciutat amb una gran potencialitat amb els seus espais. Pels joves hi ha l’Espai Jove Garcilaso, un gran espai municipal amb vivers, activitats i sales d’estudi nocturnes, especialitzat en el camp de les tecnologies. Per la gent gran hi ha el casal de gent gran de la Palmera. L’Espai 30 i el casal de barri la Torre de la Sagrera són dos espais que es gestionen a partir de dues federacions formades per associacions i entitats del barri, el centre cívic de la Sagrera és gestionat per una empresa externa i per últim la biblioteca Maria Clotet.

3. La tercera potencialitat és una conclusió a partir de les respostes de les enquestes. La Sagrera és un barri que ha patit llargs processos de canvis i impàs, amb lluites conjuntes i un moviment associatiu potent. Això ha fet que les entitats i els gestors hagin fet un procés de reflexió per conèixer quines són les mancances i potencialitats del barri. Són conscients quins són els punts a treballar i quines són les peticions que fan a les administracions. Aquesta és una bona eina, encara que pot estar esbiaixada perquè falta el punt de vista dels veïns que no en fan ús o que la seva participació és limitada.

Algunes de les necessitats són:

1. Un teatre. Fa falta un espai per les companyies de teatre del barri on poder fer espectacles per a 300-400 persones. Hi ha un teatre en desús que està dempeus a l’antic IES de Berenguer de Palou. Per part de les entitats hi ha una demanda de fer les reformes mínimes per poder fer-ne ús fins que les obres comencin, ja que és una zona afectada amb un projecte aprovat pel districte on es manté aquest equipament.

2. Falta d’espai. Un espai polivalent per desenvolupar activitats més grans, els únics que compleixen aquests requisits són els espais de ciutat. La resta d’equipaments són espais que no s’adeqüen per mida a aquest tipus d’actes. També hi ha una mancança d’espais per a reunions pel volum d’entitats i associacions actives al barri, a més hi ha la queixa que els equipaments municipals tenen traçat un esquema molt marcat que treuen l’oportunitat d’aprofitar les iniciatives donant les facilitats necessàries per al seu desenvolupament i la llibertat creativa a artistes i entitats. El Casal de gent gran també queda petit i deixa sense activitat a una part dels usuaris per falta d’espai en l’horari de tardes, així que no està proporcionat per l’envelliment de la població.

3. L’altre punt que destaquen és la falta de comunicació i coordinació entre les diferents entitats. Hi ha una carència d’espais comuns amb activitats compartides. Encara que totes es coneixen falta l’esforç de coordinació per fer accions conjuntes més contundents. Moltes de les persones entrevistades veuen

moltes associacions, entitats separades i una manca d’unió per fer activitats i projectes plegats.

4. Una bona eina de comunicació i difusió per a totes les activitats que es fan, falta difusió i comunicació de les activitats, moltes arriben pel boca-orella, fent que la participació sigui limitada a les persones habituals.

5. Introduir a nous veïns i noves comunitats a la xarxa d’entitats i associacions. En l’actualitat l’eina que funciona més en aquest punt són els AFAS, que és on s’introdueixen nous veïns a la xarxa d’entitats i participació, però es trenca després de l’ESO per la manca d’un institut al barri.

És important fer un impuls i cercar per atraure els veïns i comunitats que no s’integren per aquestes vies, aquesta tasca d’introducció ha de buscar una diversitat equilibrada amb la realitat que hi ha al barri i s’ha de reflectir en la participació de les activitats que es proposen.

La Sagrera és un barri molt actiu per part de les entitats i les associacions, això fa que aquesta potencialitat vagi lligada amb les seves necessitats, creant així una manca d’espais, coordinació i comunicació. També és important tenir en compte que és un barri en procés de canvi, on la planificació cultural és essencial per introduir els nous veïns dins del teixit cultural i que no es perdi aquest esperit comunitari amb la finalització de les obres i l’arribada d’aquest gran volum de població. L’administració ha de projectar aquestes necessitats i fer el suport econòmic, humà i administratiu perquè el canvi urbanístic vagi acompanyat amb una projecció cultural per a un barri de connexió, però que té una història associativa i de comunitat amb un esperit de continuïtat i integració.

Cristina Raso Boluda

BIBLIOGRAFIA

A la Sagrera Fem Via. 2025. “Nosaltres.” A la Sagrera Fem Via. Accés 26 de març de 2025. https://www.lasagrerafemvia.cat/nosaltres/.

Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). 2025. “Estació de la Sagrera.” Àrea Metropolitana de Barcelona. Accés 27 de març de 2025. https://www.amb.cat/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/estacio-de-la-sagrera/319203/11656.

Barcelona Sagrera Alta Velocitat. 2015. Pla Director i Projectes Constructius Fases 1, 2 i 3. Projecte d’Urbanització del Parc Lineal. Barcelona: Barcelona Sagrera Alta Velocitat.

Espai 30 – Ateneu Sagrerenc. 2025. “Espai 30 – Ateneu Sagrerenc.” Accés 26 de març de 2025. https://www.espai30lasagrera.cat/.

La Sagrerina. 2025. “Equipaments.” La Sagrerina. Accés 26 de març de 2025. https://lasagrerina.com/equipaments/.

La Torre de La Sagrera. 2025. “Qui Som?” La Torre de La Sagrera. Accés 26 de març de 2025. https://www.torrelasagrera.cat/qui-som/.

Nau Bostik. 2025. “Nau Bostik.” Accés 27 de març de 2025. https://naubostik.com/.

Solo, Paulina. 2007. Identificación y medición de necesidades culturales. A Indicadores culturales 2007.