24 des. Què trobem a faltar

A escassos dies de passar pàgina al calendari, no és el nostre propòsit desempolsar els records de les persones que hem pogut perdre al darrer any. Sens dubte, fer memòria d’aquest 2020 ens pot resultar dolorós, en especial si hem vist desaparèixer de les nostres vides aquelles persones que més estimàvem. Vagi des d’aquí, en qualsevol cas, el nostre respecte per als qui comparteixen aquest sentiment i el nostre homenatge a aquells que ens han deixat.

En aquests dies de Nadal, per a alguns època de vacances perquè recuperen dies que no han pogut gaudir al llarg de l’any o perquè se’ls havien reservat confiant a treure profit d’aquestes jornades tot esperant que les restriccions fossin més laxes, hi ha quelcom que trobo a faltar de manera especial. Més que això: em sembla inaudit que els veïns de La Sagrera ens veiem privats d’un servei que considero essencial, com és la biblioteca.

Un ventall d’oferta cultural extraordinari

Resulta que, des del 21 de desembre i fins al 9 de gener, la biblioteca Marina Clotet, una instal·lació que podríem anomenar enclotada si tenim en compte on van decidir arraconar-la, roman tancada. Bé: això és el que es diu oficialment, perquè si hi afegim els dies 20 de desembre i 10 de gener, que per calendari, la biblioteca tampoc no és operativa, resulta que ens quedem sense aquest servei durant pràcticament tres setmanes. Afegim-hi aquí que la biblioteca només obre mig dia: al matí dijous i divendres i dissabtes, a les tardes dilluns, dimarts i dimecres.

He de dir que si hi ha quelcom que em permeti visualitzar en positiu el pagament d’impostos per rebre un servei òptim són les biblioteques. Crec que tenim a la nostra disposició un ventall d’oferta (no només llibres, sinó revistes, diaris, suports de música, de cinema, etc.) extraordinari. Tant de bo tots els serveis al nostre abast (sense voler desmerèixer la sanitat pública i amb tots els respectes per al sistema educatiu, i amb la màxima solidaritat per les penúries a què s’enfronten els professionals d’ambdós col·lectius) estiguessin al mateix nivell.

Ara bé, també igualment constato que, lamentablement, són infraestructures infrautilitzades. Rarament l’ocupació d’aquests espais supera el deu per cent, la qual cosa trasllueix, tot sigui dit, el nivell cultural de la societat.

Oblidades durant la pandèmia

També trasllueix aquest nivell, precisament, que amb prou feines, durant la pandèmia, se n’hagi parlat dels horaris de les biblioteques. Se n’ha parlat molt de l’oci nocturn i de la restauració, quan en realitat tan o més important és esbargir el cap amb la lectura i alimentar l’ànima i el coneixement. Però es veu que això no deu interessar ningú…

Potser al darrere hi ha el propòsit de promoure la compra de llibres per Nadal. Si fos així, ja em semblaria bé; tot sigui pel comerç de proximitat. Però em fa l’efecte que els responsables d’aquesta decisió no han obrat amb aquest objectiu. De fet, no és una mancança nova. Els mateixos horaris habituals de les biblioteques constaten la incongruència de la política cultural; o de la política en general.

No té sentit que comptem amb unes instal·lacions tan ben dotades i que romanguin la major part del temps tancades. Demano als professionals de la biblioteconomia i de la documentació que no es posin les mans al cap si confesso que, des del meu punt de vista, els caps de setmana aquests espais haurien d’estar oberts matí, tarda… i nit. Ells haurien de ser els primers que se n’adonessin que, d’aquesta manera, es posaria més en valor la seva feina.

El voluntariat com a solució

En aquests dies que tant parlem de si som un país pobre que es pensava que era ric i que no ens podem permetre aplicar mesures opulentes perquè les arques estan migrades caldria que tots plegats reflexionéssim sobre què podem fer i què volem fer. Si comptem amb unes infraestructures excepcionals però no ens podem permetre de tenir-les obertes perquè els pressupostos no permeten incrementar  plantilles; i si comptem amb una ciutadania compromesa i solidària que sap apreciar aquestes instal·lacions… potser la solució rau a la creació d’una figura al voltant del voluntariat. Una figura que, sense suposar cap competència per al personal de les biblioteques, complementés la tasca d’aquests professionals i permetés ampliar l’horari d’aquests espais, encara que no es poguessin dispensar alguns serveis com, per exemple, el préstec.

És només una proposta que llanço i que agraeixo que hagueu llegit; potser perquè no heu pogut llegir el que voldríeu perquè, com jo, també trobeu a faltar aquests dies que la biblioteca Marina Clotet romangui oberta.

La setmana que ve ja parlarem de què no trobarem a faltar…
Bones Festes, La Sagrera! Bones Festes, Bona Gent!

Jordi Vilagut