20 nov. Tothom hi és cridat
Divendres. Tres quarts de cinc de la matinada. Un gran terrabastall em desperta. En segueixen mitja dotzena que acaben per posar-me en solfa. “És clar –penso-. Els dijous l’ajuntament ens convida a deixar els trastos al carrer perquè els recullin els operaris”. Uns operaris que, amb la seva professionalitat, demostren una especial cura en les seves funcions; no només retirant la gran brossa dels carrers sinó deixant-ne testimoni sonor perquè en quedi constància del seu pas. Amb la seva singular manera de fer demostren com se’n recorden del veïnat; de la mateixa manera que jo els dedico un pensament, no només a ells, sinó a totes les seves famílies, que molt probablement dormen plàcidament a alguna altra banda de la ciutat. Quina satisfacció poder contribuir amb els nostres impostos a què puguin gaudir d’una vida digna.
Pur maquillatge
Dijous. Dos quarts de vuit del matí. El pestilent camió del Foment del Reciclatge torna a treure el nas pel barri. Als efluvis procedents dels productes peribles que entren en descomposició a la caixa de l’obsolet vehicle s’hi sumen els pitjors que emanen d’un motor de combustió dubtosament legal. Els aliments que abans aprofitaven persones, en una nocturna denigrant imatge tot sigui dit, ara es retiren directament dels supermercats per la porta del darrere per anar directament a l’abocador. Pur maquillatge. Es camufla el problema però no es resol. Per acabar-ho d’adobar, l’operari atura el camió, que no el motor, per anar a buscar un cafè al bar de la cantonada. Mentre li preparen el cafè, el camió obsequia el veïnat amb fum i soroll. Encara bo que no apareix cap galifardeu que, vist el zel del xofer en deixar accés lliure a la cabina i amb les claus al contacte, no pugi al camió i faci una bestiesa. I això que fa quinze dies que els Mossos van advertir d’un augment en l’alerta terrorista…
Dijous. Set del matí. Davant del carrer Hondures, a l’avinguda Meridiana, s’hi concentra un munt de gent que espera algun dels nombrosos autobusos que allà s’hi aturen. Les indisciplinades cues es barregen amb la que es forma amb els qui esperen el torn per comprar el pa a l’establiment del davant. L’acumulació de personal només és comparable a la de brossa que vessa de les papereres. ¿Com pot ser que a aquella hora del matí el civisme de la gent no es vegi correspost pel servei de la neteja i algun operari hagi pogut buidar aquells contenidors? Només se m’acut una idea: pleguen a una determinada hora i, fins a una altra determinada hora, no s’hi posen. Els ciutadans al servei dels operaris.
Organitzar millor
És després, divendres de matinada, quan me n’adono que hi ha coses que no acaben de quadrar; que tal vegada algú a la Casa Gran podria repensar les decisions, optimitzar recursos, organitzar millor el servei i, d’aquesta manera, satisfer les necessitats dels ciutadans. Ho podria haver dit dijous al vespre, a l’audiència oberta, sí. Però has d’enviar les preguntes amb vint-i-quatre hores d’antelació, perquè et puguin preparar a consciència les respostes de manual i te les rebotin després a la cara de la mateixa manera que ho fan si ho denuncies al “telèfon del civisme” unes quantes setmanes després amb sort…
I és per ineficiències d’aquestes de l’Administració quan es fa necessari que emergeixin iniciatives ciutadanes independents i que facin front als problemes que no es resolen des dels còmodes despatxos. Entitats com La Sagrera Es Mou, la Xarxa d’Acció Solidària o la Fundació del Banc dels Aliments demostren sovint més sensibilitat social que no pas aquelles autoritats que en etapa electoral pregonen tant i que en etapa executiva canvien tant.
D’aquí tres mesos caldrà que exercim el nostre dret democràtic davant les urnes; sobretot per millorar totes aquelles ineficiències que massa sovint veiem al nostre voltant. Però ara també convé que exercim el nostre deure ètic i compromès amb la societat davant la crida que ens fa el Banc dels Aliments, en aquest Gran Recapte especial, que a causa de la Covid ens obliga a contribuir-hi, no en espècie sinó en metàl·lic.
Davant les injustícies, cridem. Però davant les iniciatives per fer front a injustícies socials tothom hi és cridat. S’espera molt de tu:
https://www.granrecapteonline.com/granrecapte2020.html?lang=ca
Gràcies!
Jordi Vilagut