20 oct. Xerrada sobre la Covid Persistent a la Torre de la Sagrera

Una malaltia atrapada entre la invisibilització, el maltractament i la incomprensió

El dissabte 18 d’octubre es va celebrar a la Torre de la Sagrera la xerrada “La Covid Persistent, una malaltia atrapada entre la invisibilització, el maltractament i la incomprensió”, impulsada per la Comissió de Salut de Sant Andreu. Tot i coincidir amb la inauguració dels nous jardins de la Torre del Fang, que comptava amb la presència de l’alcalde, l’activitat va ser tot un èxit, amb més de quaranta persones que van participar activament en una trobada distesa entre veïns, afectades i membres de les comissions de salut del districte de Sant Andreu i Nou Barris.

Com a ponents hi van intervenir Cristina Raso Boluda, veïna de la Sagrera i impulsora del Col·lectiu d’Afectades i Afectats per la Covid Persistent, la doctora Gemma Torrell, metgessa de família, i Òscar Martínez Rivera, profesor de la facultat d’Educació social i Treball Social Pere Tarrès (URL)

Cristina Raso Boluda va explicar que la Covid Persistent “és una malaltia cruel”, ja que no disposa de biomarcadors que permetin reconèixer-la clínicament, fet que deixa els malalts exposats a la incredulitat i a l’infradiagnòstic. Va remarcar que no és una malaltia visible ni lineal: una persona pot semblar bé i, al cap de poques hores, patir una recaiguda que l’obliga a guardar llit. Aquest caràcter imprevisible complica la convivència amb la malaltia, i el context social tampoc ajuda: “vivim en una societat que vol fer veure que la Covid ja no existeix”.

Des del col·lectiu es denuncia que l’administració ha abandonat els malalts, amb el tancament de totes les unitats especialitzades (actualment només en queda una d’activa, a Can Ruti) sense reforçar ni destinar a l’atenció primària els recursos que abans es posaven en aquestes unitats.

La doctora Gemma Torrell va insistir que la primària és el circuit natural per atendre aquests pacients: “el metge o metgessa de família ha d’acompanyar, fer seguiment i adaptar-se a la variabilitat dels símptomes per millorar la qualitat de vida”.

També va remarcar que, encara que no hi hagi un tractament específic, és essencial fer un seguiment i un acompanyament continuat. Va animar les persones afectades a defensar la seva realitat subjectiva i a fer còmplices els professionals de la salut, establint relacions de confiança que permetin un seguiment constant de l’evolució de la malaltia.Segons va explicar, que el Parlament Europeu s’està treballant molt bé en l’elaboració de protocols per a l’atenció dels pacients amb Covid Persistent, però aquests documents no arriben als sistemes sanitaris estatals, fet que en dificulta la implementació efectiva.

Algunes afectades presents van compartir experiències de maltractament i incredulitat dins el sistema sanitari, fet quesovint les fa dubtar de la seva pròpia condició i agreuja l’impacte emocional de la malaltia.

L’Òscar Martínez Rivera va parlar de la vulnerabilitat en què queden els pacients davant una societat que vol oblidar la pandèmia i no està preparada per acollir persones amb discapacitat o limitacions cròniques. Va reflexionar sobre com la nostra societat castiga la no productivitat, marginant aquelles persones que no poden mantenir el ritme habitual de treball: “les societats que només valoren la productivitat tendeixen a descartar els qui no hi encaixen”.

Una dada que va colpir el públic va ser la que va aportar la doctora Torrell: a Alemanya, el cost d’atendre els malalts de Covid Persistent —assistencialment i socialment— s’estima en un 0,75% del PIB nacional.
Aquestes xifres evidencien la magnitud d’una problemàtica que, segons el col·lectiu, continua sense resposta institucional a Catalunya. Des de la Secretaria de Participació s’han aturat les reunions amb els afectats, i des del nou govern encara no s’ha donat resposta a preguntes bàsiques com quantes persones pateixen la malaltia al nostre país.

Cristina Raso Boluda