13 febr. 11 de febrer de 1972: Cinquanta anys de la Central Nuclear de Vandellós
L’11 de febrer de 1972 també s’esqueia en divendres, la premsa del dia següent informava, en lloc destacat, que a la matinada, a les 3 hores i 12 minuts, amb la autorització de la Junta d’Energia Nuclear, el reactor de la Central de Vandellós, havia estat posat em marxa.
El tècnic de la Junta havia viatjat de Madrid a Barcelona en avió i portat en cotxe fins a Vandellós, on arribava a les 21 hores reunint-se amb els tècnics i el director de la central, José Javier Clua, iniciant les maniobres per a produir la primera energia elèctrica a la potència mínima d’un kilowatt, dels 480 Mkw possibles.
La central de Vandellós, començada a construir el 1967, en un lloc escollit el 1963 i enllestit el projecte, el 14 d’octubre de 1966 es signava un acord a Madrid entre els governs d’Espanya i França, representats respectivament per els ministres Gregorio López Bravo i Alain Payrefitte, per a la seva execució.
La societat encarregada va ser HIFRENSA, Hispano Francesa de Energia Nuclear, SA, constituïda per a aquesta finalitat a primers de 1967, Va caldre primer aixecar un poblat, projectat per els arquitectes Antoni Bonet Castellana i Josep Puig Torné, els mateixos que feia poc havien fet el Canòdrom Meridiana a Barcelona, l’anomenat Poblat Hifrensa hostatjaria treballadors i serveis.
Quan va ser construïda la central o en el moment de posar-se en marxa la oposició al projecte va ser nul·la o més bé d’admiració, en plena dictadura, tot i existir a Europa moviments ecologistes i antinuclears, aquí els problemes eren altres i no hi havia tal sensibilitat. Justament aquell el 1972 se’n començaria a parlar al País Basc, on sorgia l’ampli rebuig a la construcció d’una nuclear a Lemoiz, a Catalunya a Catalunya a partir de 1977 el moviment agafaria cos.
Al costat d’aquesta central es va construir una segona, la primera passaria a ser Vandellós I, la única a l’estat de urani natural, grafit i gas. Vandellós II, es va començar el 1981 i produí electricitat el 8 de març de 1988. Ambdues centrals van funcionar conjuntament ben poc temps, perquè el 19 d’octubre de 1989 un incendi a la zona de turbines de Vandellós I va determinar al Consell de Seguretat Nuclear ordenar unes mesures de seguretat que per el seu elevat cost, HIFRENSA va paralitzar, ordenant el 1980 el Ministeri que la central fos desmantellada, treballs que durarien fins el 1987 i en una segona fase fins el 2003, passant al que es denomina fase de latència, vint-i-cinc anys, o sigui, fins el 2028, per reduir prou la radioactivitat i acabar el desmantellament, retirant el reactor i aterrant l’edifici.
Han passat tantes coses aquest els cinquanta anys des d’aquell primer kilowatt: de l’admiració per els avantatges dels recursos nuclears a percebre’ls com un perill, la oposició a noves nuclears, anys portant darrera del Dos Cavalls l’adhesiu del sol groc i vermell amb el lema Nuclear? No, gràcies!. Un munt de manifestacions per a una moratòria nuclear, conferencies i debats, per a que avui ens digui el Consell d’Europa que l’energia nuclear, i també el gas, és una energia verda per les seves baixes emissions de carboni, si, si, així mateix, que mentre el Parlament d’aquí rehabilita a les bruixes, els eurodiputats a Brussel·les aquests dies debaten si les ampolles de vi tenen de portar una etiqueta de producte cancerigen.
Més que l’economia, els diners, poden fer la ronya comestible. Quan em pensava que ja ho havia vist tot, resulta que… de més verdes en maduren!!!.
Joan Pallarès-Personat