30 oct. 40 anys del parc de la Pegaso. (IV)
El 8 de novembre fa quaranta anys de la inauguració del Parc de la Pegaso. LaSagrerina.com ofereix una sèrie de sis capítols sobre la història de l’espai verd més gran del barri, que ocupa 3,65 hectàrees.
El 8 de juny de.1949 va anar-hi el president de l’INI, Instituto Nacional de Industria, preparant la visita que faria el dia 10 el dictador Franco, que seria rebut amb una fàbrica engalanada de banderetes, visitant totes les instal·lacions i l’escola d’aprenents on Lluís Mira, en nom dels alumnes, li lliurà una maqueta d’un camió Pegaso feta per ells.
Fins llavors no s’havien vist a la Sagrera tants ministres i autoritats juntes. Sempre passejaren dignataris i exhibiren al NO-DO el poder de la fàbrica. Pel 1952 va tornar-hi el Jalifa Muley Hassan, però Franco, en la seva darrera visita no fou massa ben rebut dins les possibilitats de rebuig de l’època, per això l’evità en la darrera visita a Barcelona el 17 de juny de 1970.
Però no tot el que avui és el parc estava ocupat per la Hispano o la Pegaso, ja hem dit que un munt de
cases van ser expropiades posteriorment el 1947, també una altra indústria que hem esmentat com Les Xarxes, situada al capdamunt del carrer Portugal, al número 66, la Fabrica de Redes de Gabriel Julià, operant almenys des d’abans de 1881, que es va traslladar uns anys després, a finals de la dècada dels cinquanta.
Tornant a ENASA que va fabricar des de 1947 el camió Pegaso, la seva marca evocava al mitològic cavall alat, nat del colltallat de Medusa, que Zeus utilitzava per enviar els llamps des de l’Olimp i Pegaso dona nom a una de les vuitanta-vuit constel·lacions estel·lars.
Si Hispano tenia un sindicat fort, Pegaso no gens-menys, amb una primera vaga de braços caiguts l’any 1948, en una època molt dura de la Dictadura, i la darrera a la Sagrera va ser quan el 2 de març de 1974 van executar a Salvador Puig Antic.
Quan la vaga de Tramvies de 1951 morí a trets de la policia el nen de cinc anys Joan Moreno Ruiz, fill d’un treballador de Pegaso, al qual l’estat indemnitzà amb 500 pessetes, amb els que la família adquirí una màquina de cosir. El nombre de treballadors permeté aprofitar inclús la xarxa del sindicat vertical per a tenir una mínima infraestructura sindical lliure.
Les vagues existien per molts motius, pels encausats en el Proceso 1001, capdavanters de Comissions Obreres, però la majoria eren per la millora de les condicions laborals, econòmiques o de solidaritat amb altres vaguistes.
Joan Pallarès-Personat
