03 nov. 40 anys del parc de la Pegaso. (V)
El 8 de novembre fa quaranta anys de la inauguració del Parc de la Pegaso. LaSagrerina.com ofereix una sèrie de sis capítols sobre la història de l’espai verd més gran del barri, que ocupa 3,65 hectàrees.
Continuant amb la història d’ENASA, una peça clau del moviment obrer a PEGASO, fou la creació el 1955 d’una cèl·lula clandestina del PSUC, Partit Socialista Unificat de Catalunya, formada per Albert Badia, que té dedicada una plaça, Vicenç Faus, Tomàs Antón, Mullor, Escribà… germen actiu de les protestes, vagues, tancades dins la fàbrica amb la solidaritat dels veïns i entrada violenta de la policia a la fàbrica o acomiadaments.
El 9 de juny de 1970, s’aprovava el Pla Parcial Urbanístic, l’empresa, també ubicada a Madrid, al no poder créixer més a la Sagrera decidí traslladar la fàbrica a la Zona Franca, començat el trasllat després de la gran vaga iniciada el 23 de gener de 1971.
Entre maig 1971 i maig 1978, el trasllat es va fer seguint els acords de Pla Parcial d’Urbanisme i tres hectàrees van quedar per a zona verda que passarien a l’Ajuntament al cap de dotze anys rebent ENASA 120.000.000 ptas; hectàrea i mitja anava a ús públic d’equipament i van ser les escoles, tres hectàrees i mitja ENASA les va vendre a CEVASA per a habitatges per 270.000.000 ptas.
Però en fer el Parc restaria la tercera fase, cases en mans de particulars al tros Monlau, Sagrera, Portugal, que cinquanta anys després de la inauguració del parc una petita para, la corresponent que limita amb el carrer Portugal, carrer Gran de la Sagrera 165 i 167, ha estat enderrocada i espera un proper condicionament ja projectat i aprovat.
Acabat del tot l’enderrocament de les naus de l’antiga fabrica Pegaso l’any 1979, el gran espai deixat va ser reivindicat amb més insistència. El 19 de març de 1975 es va celebrar la Diada del Nen sense Escola, dues columnes, una des de Sant Andreu i l’altre de la Sagrera van confluir a l’indret deixat per la Pegaso, portaven una maqueta de l’Escola fent la plantada reivindicativa perquè cresqués, però la cosa no era nova perquè abans, el 9 de juny de 1974 ja havien col·locat les dues AAVV de S. Andreu i de la Sagrera la primera pedra simbòlica i reivindicativa, lluitant per la qualitat per assolir el CEIP Pegaso primer i després l’IES Príncep de Viana que arribaria el 1990.
Joan Pallarès-Personat.