16 nov. 50 festes majors
La Sagrera està de festa, la festa grossa serà diumenge, Solemnitat de Crist Rei, però la xerinola ja ha començat i, enguany, amb un número singular, el 50, un número rodó, un numero de fortuna, 50 sempre són 50, i en euros ja és un bon bitllet que no a tot arreu tenen canvi.
Però no parlo de diners, parlo d’anys, la Comissió de Festes de la Sagrera celebra el 50 aniversari des de que, com a vocalia de l’Associació de Veïns i al seu aixopluc, va començar el que mig en podíem dir festes majors de l’època contemporània.
Abans la festa es feia per Sant Martí, desprès de la guerra, amb la nova parròquia de Crist Rei la diada va passar al darrer diumenge d’octubre, però en la reforma litúrgica del Concili Ecumènic Vaticà II, l’any 1970 la festivitat es va establir el darrer diumenge de l’any litúrgic, abans de l’inici de l’Advent, per entendre’ns clar i català, entre el 20 i 27 de novembre de cada any.
Poc desprès va ser quan la van entomar la nova Comissió i ara que han fet 50 anys ho han mostrat exposant els 50 cartells, des del més senzill i escadusser de la primera volada al més sofisticat i artístic, fins arribar als corrents estètics actuals dels darrers cartells.
La Festa en si ha canviar molt, des de començar amb una sabata i una espardenya, fins a tenir recursos com un envelat, que compleix ja deu anys, o una cursa de les més antigues de Barcelona: també va canviar el pressupost, de pessetes a euros i d’una quantitat que cabia en una guardiola, a una xifra de certa volada però sempre insuficient, i les entitats, vuit en un principi, ara moltes més perquè en 50 anys el teixit associatiu de la Sagrera no només s’ha multiplicat sinó que s’ha homologat als millors de l ciutat.
El qui no han canviat gaire són les persones de la comissió, algunes ja no hi són i cal un record per elles, però d’altres hi són des de primera hora en tenacitat incombustible, uns quants també gairebé almenys des de fa molts anys i altres s’han incorporat de nou, que en tot cal rejovenir els equips.
El que no ha canviat gens és l’esperit i la generositat, l’esforç que han de fer els membres de la comissió, la quantitat d’hores durant l’any i les de la pròpia festa gairebé dormint vestits perquè ni temps hi ha de posar-se el pijama, demanant dies de vacances a la feina per poder fer una bona festa major.
Una feina totalment voluntària i altruista, poc reconeguda, fins a vegades són víctimes d’algun estirabot, però no la fan per a ser ni lloats, ni recompensats, la fan perquè volen, perquè ells i elles són així, s’estimen el barri, creuen en la gent i prou.
Aquest dies segur que els trobareu per tot arreu, suats i enfeinats, no cal que els hi digueu res, però si us plau, dediqueu-los-hi un somriure: s’ho mereixen!
Gràcies per la vostra feina, Bona Festa Major!
Per Joan Pallarès-Personat.