02 abr. Propera parada La Sagrera?
Potser els nostres nets algun dia sentiran, tot venint de París o de Madrid, “propera parada La Sagrera. De moment, els mortals del segle XXI ens hem de conformar en sentir-ho en les línies del Metro… o, també, en les d’autobús, algunes unitats dels quals ens han sorprès els darrers dies amb una publicitat que, en unes altres circumstàncies, convidarien a la il·lusió.
Ens referim a un reclam que diu “El teu pis nou al cor de La Sagrera”. Sense entrar en disquisicions sobre què seria el cor i què podria ser el pulmó del barri, aquesta informació relativa a 153 pisos amb protecció oficial possiblement només conquerirà persones ingènues. I m’explicaré.
Projecte urbanístic que dinamitzarà la zona
La curiositat em va empènyer a entrar al web publicitat al cul de l’autobús. Al lloc en qüestió, després d’un redactat en què es parla de la transformació a què s’hauria de veure abocat el nostre barri per esdevenir “el centre neuràlgic de les comunicacions ferroviàries de Barcelona, convertint-se en l’estació central de la ciutat”, es parla d’un “projecte urbanístic que dinamitzarà” la zona, s’enumera tot un seguit de serveis i atractius que faran que La Sagrera, en definitiva, sigui l’hòstia (amb perdó, en especial en aquestes dates tan assenyalades per al cristianisme).
Els qui s’hagin deixat seduir per aquests cants de sirena, a continuació poden accedir a les condicions de compra dels habitatges projectats en aquest indret. No entraré en consideracions sobre si els preus són cars o barats, atès que els capitalistes diran que això ho marca el mercat i els crítics parlarien d’especulació. Per a mi el preu sempre és el que està disposat a pagar per un producte o servei, la qual cosa està condicionada a la seva formació, experiència, capacitat de compra i capacitat d’il·lusionar-se. Però el que sí em crida l’atenció és que has de pagar trinco-trinco el 22% del valor de l’habitatge en qualitat d’entrada; i ho has de fer ja, aquest mes d’abril a tot estirar.
“La Sagrera propera… parada”
És un aspecte que es podria considerar raonable, i fins i tot mòdic, perquè estem parlant de poc més de la quarta part del valor del pis; tot reservant per a la hipoteca un percentatge que se situa en el topall que ara (no així en l’època desbocada de principis de segle, quan t’oferien el cent per cent… i una mica més per al cotxe, els mobles i el creuer per a les vacances d’estiu) atorguen les entitats bancàries. Tanmateix, veient l’evolució de les obres d’aquesta estació de l’Avergonya, el retard enorme en la seva execució, sorprèn que hi hagi encara tantes persones que dipositin la confiança en aquest projecte i siguin capaços de fiar els seus diners sense saber quan serà executada l’obra. Personalment, he estat incapaç de trobar un compromís temporal de lliurament de les claus dels habitatges, però encara que se’m traslladés una data que pogués entrar dins dels límits raonables perquè pogués fer ús del meu pis, posaria en quarantena aquesta promesa. Sobretot, veient les promeses i terminis que arrossega aquest projecte ferroviari que manté esventrada una zona del nostre barri des de fa dècades. Perquè això de “propera parada La Sagrera” crec que trigarem encara bastant a sentir-ho als trens d’alta velocitat; per molt que la setmana passada ens informessin que el concurs per dissenyar la futura estació hagués estat adjudicat a l’estudi b720 Arquitectura; una informació que em permeto dir que em generà no poc neguit i molta sorpresa, perquè donava per fet que aquesta era una etapa que ja devia estar superada i enllestida. De manera que, de moment, conformem-nos amb “La Sagrera propera… parada”.
Jordi Vilagut