21 maig Llibertat, llum i respecte
Fa un parell de setmanes que es va aixecar l’Estat d’Alarma i gairebé ja l’enyoro. Durant aquella etapa podies gaudir de la tranquil·litat de les nits. No havies de patir si deixaves la moto aparcada al carrer perquè les rates són més respectuoses amb el mobiliari urbà que molts dels qui es creuen que el respecte es guanya a base de cops. Podies dormir hores seguides sense que aquells personatges que només són capaços d’atreure l’atenció fent rebentar l’equip de so del seu vehicle amb les finestres obertes es passegessin impunement a altes hores de la matinada. Et llevaves al matí i no trobaves l’estesa de llaunes, ampolles i altres deixalles escampades per les places públiques del barri, amb la qual cosa t’estalviaves l’emprenyament contra aquests incívics i, a la vegada, contra els responsables municipals que amb la seva inacció ho permeten.
La dimensió d’un problema escampat
Les imatges de televisió ens han ofert la dimensió del problema, tot i que no la seva localització. A la petita pantalla ens hem fet un fart de veure escenaris com el Born, la Barceloneta, les Rambles o les mateixes platges de la ciutat, un punt que va començar sent un abocador tradicional per Sant Joan, que va estendre aquesta condició per Cap d’Any i que ara, molt em temo, aconseguirà l’etiqueta de contenidor permanent de cap de setmana; un cop més, gràcies a la desídia de les autoritats incompetents. Tanmateix, i encara que potser en menor dimensió, a La Sagrera també hi ha uns quants punts negres que pateixen aquest tipus d’indesitjables concentracions, on el personal es reuneix per practicar l’anomenat “botellot”; una activitat que contempla un seguit de litúrgies irrenunciables perquè no quedi desvirtuat: generar soroll que molesti el veïnat, embrutar i malmetre l’entorn i, per suposat, consumir alcohol. Sense aquestes tres premisses, els seus adeptes no atorguen a la cita la categoria que es mereix. Si hi poden afegir la provocació envers els veïns que poden expressar les seves queixes per aquests episodis, i/o baralles entre ells o amb altres grups, la “festa major” ja està en marxa.
Egoisme i immediatesa vs. projectes col·lectius i solidaris
El que hem vist aquests dies és només l’expressió d’una joventut, i d’una societat, malaltes. D’una societat que ha promogut una imatge que la diversió només pot estar associada a la ingesta d’alcohol. D’una societat que, per molt que s’esforça a pregonar la necessitat d’una reforma horària que propiciï uns comportaments més racionals, continua transmetent entre les noves generacions, ni que sigui de manera subtil, que la nit s’ha de viure; ni que sigui de manera artificial, perquè a la nit la majoria de propostes lúdiques són prefabricades i allunyades a les iniciatives constructives que, amb un enfocament ben diferent, miren de forjar relacions estretes entre els col·lectius que hi participen i treballar per una societat i un entorn millors; iniciatives amb uns objectius comuns a mig i llarg termini i que contrasten amb la immediatesa i l’egoisme que solen moure els qui s’abandonen a aquestes reunions nocturnes que, tot i ser prohibides normativa en mà, gaudeixen de la inexplicable permissivitat dels qui ens governen.
En aquestes darreres setmanes hem sentit molt parlar de llibertat i cridar vergonyosament llibertat en boca de persones que històricament han volgut anorrear-la. Són aquestes estranyes contradiccions que es produeixen en la nostra societat, en l’espècie humana: que quan se sent oprimida reclama llibertat i que, un cop assolida, no sap què fer-ne o, pitjor encara, la utilitza de manera indigna.
Hi ha espècies animals que s’han acostumat a viure en captivitat i no saben viure en llibertat. Però també hi ha moltes espècies animals que demostren més seny que molts humans i adeqüen el seu comportament a la lògica de la natura; espècies que semblen més il·luminades que alguns espècimens que ens envolten i que adapten el seu ritme vital a la llum natural. Éssers als qui no els cal que els imposin un Estat d’Alarma per saber què correspon fer a cada moment. Éssers que sí saben el que és viure en llibertat i que la llibertat va associada al respecte; als altres i a l’entorn.
Jordi Vilagut