09 juny Per dones · moda · moments · reptes

Ahir et vaig compartir a stories la magnífica experiència viscuda gràcies a Petra Collective, i avui te la vull explicar amb detall.

Petra Collective és una botiga, que fomenta el consum conscient a través de marques de moda i accessoris. La vaig descobrir a Instagram, buscant respostes a les meves inquietuds sobre consum responsable i propostes de marques, que cuiden el planeta i als seus treballadors.

Una bona manera de ser més sostenible és comprar menys i millor, invertint en roba i accessoris més duradors, donant suport a projectes petits impulsats per persones que hi posen tot el seu amor i els seus somnis. I això és el que ofereix Petra Collective.

A finals de maig, van publicar un post demanant voluntàries per a una sessió de fotos amb banyadors i biquinis. Buscaven dones reals: altes, baixes, grosses, primes, amb pigues, estries o cel·lulitis. Perfectes imperfectes, segons el seu hashtag.

M’hi vaig oferir, una mica per fer broma amb els meus fills i amb la seguretat que no em seleccionarien. Però vaig tenir molta sort i vaig passar el filtre.
Em va fer moltíssima il·lusió, però he de confessar que en arribar dilluns, em van envair tots els dubtes. On anava jo a la meva edat? I si semblava la mare de totes? I tan blanca com estic, per posar-me en banyador! Si no ho he fet mai i tinc poca gràcia per posar, quina vergonya! Pel meu cap van passar una a una, totes les meves imperfeccions i tots aquells arguments, que com a dona, em proposo rebutjar i combatre cada dia.

I precisament, quan Kate Winslet ha donat una lliçó d’autoestima i dignitat, explicant la seva negativa que es retoqués el seu cos a Mare of Easttown, i la seva defensa de mostrar la naturalitat i no pretendre una falsa joventut i ideals impossibles, jo em plantejo renunciar a una experiència única, en lloc de prendre la seva bandera.

Vaig tenir temptacions de no anar-hi, però al final va poder més la responsabilitat. Havia aconseguit una oportunitat, que moltes altres noies havien desitjat i ara no podia no presentar-me.

Quin encert haver-ho fet! Quina tarda tan meravellosa, envoltada de dones diferents i úniques. Es va produir una connexió espectacular entre totes, una companyonia i unes complicitats, que de ben segur es veuran reflectides en les fotografies.

Ni pors, ni vergonyes. Va ser una tarda d’amigues amb riures, confidències, compartint experiències i intimitats, com si ens coneguéssim de molt de temps. Vam viure un esclat de sororitat, aquell lligam estret que les dones som capaces de teixir en un moment, sabedores que compartim interessos, experiències, problemes, preocupacions i somnis.

Vam posar cares a Lia i Iraide, el motor i l’ànima de Petra. Què bonic és conèixer de prop a dones que admires per la seva bona tasca. I vam crear un grup de dones, que segurament anirà més enllà d’un dia de shotting, perquè s’ha de saber agrair i aprofitar quan la vida et creua amb persones que valen la pena.

Va ser un dia d’aquells que la frase de Simone de Beauvoir «No es neix dona, s’arriba a ser-ho» pren tot el seu significat.

Escriu: Susagna Caseras