• All
  • Divendres us fem 7 centims
  • La Sagrera es mou per les Lletres
  • La Sagrera menja bé
  • La Trabucada
Ghandi no mola

Des d’època romana, mai a la història Europa havia viscut tres generacions en pau, entre els més grans, és insignificant la quantitat de persones que havien arribat a adults quan Hitler vivia, pocs van conèixer Stalin, o que arribessin a edat adulta en temps de...

Turisme ètic

A uns societat sana tothom s’ajuda i cap home val més que un altre. En el món rural poden existir grans odis, però normalment la gent s’ajuda, si un està malalt els veïns si cal li llauren o li fan la collita, quan un té...

Els etiquetats

De tant posar etiquetes ens hem perdut. Abans tot era molt més senzill, un era de dretes o d’esquerres, alt o baix, mascle o femella, li agradava el futbol o els toros, la carn o el peix, era de ciències o de lletres, ara no,...

Diumenge de Rams

Som de tradició cristiana, fins fa ben poc aquí no hi havia més tradició que la religiosa pròpia, el laïcisme o altra fe, no entraven al calendari. Avui i malgrat que la roda litúrgica continua formant part de l’imaginari i el seu llenguatge és un...

La Sagrera es mou per Albert Jané

El mes de novembre de l’any 1966 vam celebrar a la torre de Jaume I, de la Barceloneta, un sopar d’homenatge a Rafael Tasis i Joan Torrents, amb motiu de la publicació de la seva Història de la premsa catalana (Editorial Bruguera), una iniciativa del...

Dia del Pare

No se’n parla gaire del dia del pare, vivim en una societat que cada vegada li dona menys importància a la paternitat, a vegades fins plantejada com un estigma, no està de moda ser pare i, encara menys, voler exercir com a tal, cosa considerada...

Als carlins que els mati Déu!

Aquesta setmana que el dia 14 s’escauen 150 anys de la batalla del Toix m’ha vingut a la memòria aquesta vella dita catalana, que explicaré desprès d’aclarir que l’acció el 1874 va tenir lloc prop de Castellfollit de la Roca, on 1.500 carlins comandats per...

L’arquitecta

L’Eva dubta si deixar la seva parella. El que la reté és el pes de la tradició, el fet de mirar enrere i veure tots els anys que porten junts com si fos una pel·lícula romàntica....

Vides paral·leles

L’Anna marxa de casa cap a la feina. Agafa el metro i triga vint-i-cinc minuts a arribar al banc on treballa. Tornarà aviat. Bon sou, bona vida. ...

En el tren

Estaba en el tren concentrado, como en tantas otras ocasiones; los habituales cuchicheos, risas y conversaciones de rigor no me apartaban del libro que estaba leyendo, pues su sola lectura me abstraía de todo lo que me rodeaba. Era como sumergirme en mundos más profundos...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies