• All
  • Divendres us fem 7 centims
  • La Sagrera es mou per les Lletres
  • La Sagrera menja bé
  • La Trabucada
El ridícul a Xauxa

Del llatí ridiculus, paraula composta del verb ridere, que vol dir riure i el sufix culus, instrument, allò que fa riure, ve el mot ridícul, una definició que no és prou utilitzada en el llenguatge si es té en compte de com està d’estesa l’acció...

Malsons d’estiu

Ha acabat l’estiu; però sospito que no han acabat els malsons. A l’igual que tot indica que hem posat fi a la cinquena onada però ens continuen volent amb la boca tapada per si arriba un nou tsunami....

Com ajudar els infants a superar la por

M’agradaria començar comentant que és molt important saber que quan un infant té por es troba en una situació d’indefensió molt desagradable. Per tant, no el renyis ni li diguis que ha de ser valent i, sobretot, mai, però mai, el ridiculitzis ni facis burla de...

Montserrat

Aquesta setmana, molts de puntetes, tots han informat de l’elecció en procés democràtic i transparent per part de la comunitat, del nou abat de Montserrat, és a dir, una cosa tant insòlita en la societat postmoderna, que comparada seria que els treballadors de la fàbrica...

De llums i de lloros

Ja tenia entre cella i cella el tema a tocar aquesta setmana en els 7 cèntims que, ves per on, una ensopegada a temps, contribuirà a donar més èmfasi a la denúncia. Vagi per davant que el responsable de la caiguda patida dissabte passat és...

Ploma Boja

Una vegada hi havia un indi anomenat Ploma Boja que era molt poca-solta, sabeu que és un poca-solta? Doncs un poca-solta és aquella persona que sempre fa brometes i gracietes de mal gust d'aquelles que empipen més que no pas fan gràcia!...

Camins que no van a Roma

Que aquí sempre anem tard i malament, ja ho sabíem, el desori que l’any passat augurava en algun article que vindria en acabar gran part dels peatges a les autopistes, avui no és una elucubració de futur, sinó un problema present tangible....

El malson nostre de cada dia

Setmanes enrere em vaig referir a l’estupefacció que em provocava veure com des de l’empresariat es pressionava perquè el govern de la Generalitat es doblegués als interessos d’Aena per ampliar l’aeroport del Prat mentre mantenia un inaudit silenci davant l’endarreriment de les obres de l’estació...

DONA’M LA MÀ

Dona’m la mà, que s’acosta la meva hora....

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies