Diuen que l’Ajuntament de Barcelona va canviar, però jo el continuo veient a la plaça de Sant Jaume. Sembla que des de dalt del Mont Tàber, malgrat ser un turó de 16 metres, ser-hi causa mal d’altura com si fos a l’Himàlaia i la visió...
Entre els molts indicadors socials per a mesurar les coses més inversemblants, no en tenim cap que valori el grau d’ingenuïtat de la societat, una mena de detector de les aixecades de camisa, que hi són, a centenars i diàriament....
Entre les majories i les minories hi ha una diferència essencial, mentre a la majoria de la gent que forma part de les majories li demanes una explicació del perquè fa el que fa, no te’n sabrà donar una raó, sovint ni articularà una paraula...
Que complicada que deuria ser la vida en el passat quan no hi havia mòbils amb pantalla i per a què deurien servir aquells primers aparells, si tampoc no en tenien? Pantalla, diuen, es un mot d’origen català, pàmpol i ventalla, que compartim amb el...
De quan era petita la Laia en guarda molt bons records. Vivia en una vall fantàstica que li permetia gaudir de la natura. L’aigua, els animals, les plantes, jugar amb la neu i patinar pel glaç l’omplien d’energia, però alhora se sentia molt atreta per...
Des del segle XVIII, amb Montesquieu i la Revolució Francesa els models polítics s’han etiquetat en un ventall de dreta o esquerra, nom que ve de la situació dels seients dels diputats de la “Assamblée Nationale” de 1789, agrupats segons la seva ideologia....
Som un país on a les obres hi ha més encarregats que paletes, aquí tothom mana, tots tiren de beta i, qui més qui menys, es proclama artista....
Entre els set pecats capitals, la supèrbia és per igual el més lleig i el més absurd, Dels altres sis, la luxúria dona plaer, la peresa descans, la gola satisfà, l’avarícia cobreix el ronyó, la ira sovint ens protegeix i l’enveja (ai l’enveja, tant estesa!)...
De les modes positives, la de la solidaritat és la millor. Avui està ben vista i distingeix pertànyer a una ONG que vetlla pels infants d’un remot país exòtic o d’altra que protegeix als animals orfes desnodrits, ajudar i estimar és bonic i ho fem...
A La Sagrera, quan arriba el 19 de juny, tothom recorda que va passar l’any 1987. Menys qui per edat no hi era, la resta recordem perfectament que fèiem el migdia, a primera hora de la tarda d’un divendres núvol, amb quatre gotes al matí,...