26 abr. La Trabucada: La Festa del Treball
Divendres vinent serà el Primer de Maig, la Festa del Treball, el Dia Internacional dels treballadors, una diada que té origen en una tragèdia, quan el 1886, en realitat, va ser el 4 de maig, la Revolta de Haymarket Square, a Chicago, reivindicant la jornada de vuit hores, va acabar amb cinc obrers executats, penjats a la forca.
El congrés obrer socialista de París, l’any 1889, va establir aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors, enguany, cent trenta-set anys després, quan la jornada de vuit hores és per a la majoria dels treballadors d’aquí una realitat, i també ho és la setmana de cinc dies laboral, la diada, en quedar enguany en un pont de tres dies, un moment ideal per a viatjar i gaudir de l’oci.
La lluita continua, a Europa les condicions laboral disten molt de ser les del segle XIX, inclús les de la major part del segle XX, però a casa nostra mateix, queden encara molts treballadors mal pagats, explotats, en condicions precàries, en jornades esgotadores, que el seu sou no dona per emancipar-se ni per a tenir un habitatge digne, o inclús per menjar amb normalitat cada dia del mes.
Encara que poc visible, a vegades pensem que això només passa en feines en les quals no es requereix massa preparació, en treballs poc qualificats, però les condicions laborals abusives es donen en tots els estaments, no cal dir que també la pateixen molts llicenciats universitaris, persones amb domini de diversos idiomes, gent jove o col·lectius d’edat, homes i dones, inclús entre ocupacions de places de funcionariat.
Una bona feina no és només un sou digne i una jornada equilibrada, és molt més, d’aquí, que les reivindicacions vagin més enllà, però sobretot una bona feina és aquella on no es pateix per la incertesa de la durada d’un contracte efímer que no permet fer plans per al mes vinent, una bona feina no malmet la salut, ni les relacions personals i familiars, o bona feina no fa patir pressions ni trasllats constants, canvis d’horari o un calvari en l’accés i retorn per la pèssima qualitat del transport.
El Primer de Maig, dissortadament, les manifestacions van ben buides, tothom prefereix el lleure a la reivindicació, però hi ha encara molt camí per recórrer i nous reptes i entrebancs que afrontar, ara ja no és el vapor, ni la mecanització, ni la informàtica, avui hi ha la intel·ligència que en diuen artificial, demà una altra cosa que avui encara ni imaginem, perquè mentre uns homes explotin a d’altres, celebrar el Primer de Maig reivindicatiu mantindrà tot el sentit.
Joan Pallarès-Personat.