25 jul. La Punteria

No sé si és cosa de destresa, art i punteria, o el tema obeeix als algoritmes d’uns càlculs matemàtics, ajudats científicament per tecnologia punta, però l’encert és total i sempre està assegurat.

Matemàticament, quan un autobús s’atura a una parada, sempre ho fa situant la porta de baixada davant d’un arbre, i el prodigi és encara major quan l’autobús té dues portes per a baixar i l’encerta amb un arbre a cada porta.

Com és possible?. Probablement des de la oficina tècnica, quan han de situar una parada d’autobús, fan els càlculs oportuns per a fer-ho realitat, potser fins i tot tenen un programa per ordinador que, introduint les dades, calcular automàticament on pal plantar la senyal i, si escau, la marquesina, per encertar l’arbre, ja ho diuen que avui la tecnologia està molt avançada.

Potser que no, pot ser que les parades d’autobús les col·loquen a l’atzar, com els sembradors que llencen enlaire les llavors i, en aquest cas deu ser que en els cursos de formació i capacitació dels conductors, els ensenyen i ensinistren a encertar, a maridar la parada i l’arbre, al contrari, si ho intentessin fer simplement per inspiració, per art, estadísticament el número d’encerts no donaria el resultat que hom pot apreciar.

Qualsevol recorregut, i ni que sigui per a distreure’t, només cal anar comptant les parades i veure el número d’arbres encertats, situats davant de la porta de baixada, que obliguen als passatgers que davallen a fer contorsions, saltirons i cabrioles del tot còmiques.

En un recorregut normal, el número de vegades que la porta de baixada queda davant d’un arbre pot assolir resultats del cent per cent. Ni incentivant econòmicament als conductors, ni estimulant-ho amb premis s’assolirien més encerts: baixar de l’autobús intentant esquivar un arbre s’ha convertit en un símbol tant barceloní com l’aigua de la Font de Canaletes o les torres de la Sagrada Família, ni al geni de Gaudí, ni al clarivident Cerdà se li hauria acudit una cosa així.   

Joan Pallarès-Personat