15 ag. Entre el boicot i la coherència

És positiu ser solidari, reaccionar davant les desigualtats, defensar causes justes encara que, personalment, a primer cop d’ull no ens afectin massa, tot i que en la nostra societat mai no saps si un dia de pluja a Islamabad, pot arribar a fer apujar un 3% el preu de la dotzena d’ous, els mecanismes del mercat son misteriosos i reboten més que una pilota de tennis.
Ser solidari és positiu i a més està de moda, mai a la història han existit tantes causes per defensar com ara, ni tants paladins massianics com en el segle XXI.
Per no ofendre a ningú, que els paladins tenen la cua de palla, no n’esmentaré cap causa concreta, però posats a dir, fins trobarem defensors de coses que ni existeixen, denunciants de situacions que mai no s’han produït i queixosos de naixement que creuen tenir el cor tant gran, que fins defensen allò que és indefensable. Al pas que anem acabaran sortint veus clamant per l’alliberament de les mòmies egípcies o pro legalització de les aberracions.
A vegades la solidaritat, a més de ser positiva i una moda, també és una inconsciència, una escopinada al cel, que no preveu les conseqüències, encara que sovint no les tenen perquè són simples brindis al sol. Em refereixo a les campanyes de boicot: retireu els diners d’aquí, no compreu allà, consumiu només això, aquesta marca porta etiqueta de tal, els seus anuncis són ofensius a la no se què…
La realitat ens diu que el mercat, a part d’etiquetes i marques, té productes, i els productes no tenen un sol fabricant, ni es fan a un sol territori. Allò tant suat del boicot al cava català, pot ser en realitat la misèria per a la fabrica de vidre de Saragossa, la ruïna per la de taps a Extremadura i el tancament d’unes vinyes de La Manxa; quan hom decreta un boicot a la paella, ha de pensar que de l’arròs se’n poden fer moltes coses i, que a més a més, hi ha musclos i gambes, verdures, oli, safrà, cuina… i potser si el fabricant de mistos segueix el boicot, acabarà arruïnat, perquè no encendran focs de paella.
Entenc que no es compri a qui enganya, no dona el pes o la qualitat del producte, que apostem per el quilòmetre zero, el consum local, de proximitat, la botiga del barri per moltes raons que no cal repetir; s’entén el rebuig al producte extracomunitari, que no compleix les normes de qualitat i sanitàries que s’exigeixen als nostres agricultors o ramaders, però més enllà, per coherència no cal entrar-hi i menys, si la cosa es tracta simplement d’una guerra de preus entre els grans d’un model de comerç que no podem controlar.
Per coherència, de la mateix manera profilàctica que ens protegim d’eslògans publicitaris mal intencionats, és sà aillar-se de consignes que massa sovint no sabem ben bé d’on venen, però menys encara el mal que ens poden fer.

Joan Pallarès-Personat