03 set. Contrasentit

La tornada a La Sagrera, després de l’exili voluntari estival m’ha servit per adonar-me que, en l’habitual expansió senyalètica experimentada a la ciutat en aquestes darreres setmanes hi ha fet especialment forat una placa en què hi apareix la llegenda “Excepte” i la imatge d’una bicicleta, una de les principals icones que s’ha volgut arrogar l’alcaldia als últims anys. Aquestes plaques, el cost de les quals seria interessant conèixer (així com el nom de l’empresa adjudicatària i, per suposat, de la persona que ha pres aquesta i altres decisions en la contractació d’inútils materials que inunden el barri i la resta de Barcelona), apareixen col·locades sota els senyals d’accés prohibit.

Aquests senyals han estat escampats de manera indiscriminada, com pot comprovar qualsevol que es digni a passejar pels carrers que ens envolten, a risc de ser atropellat per patinets, bicicletes, monopatins i vehicles diversos d’aquests per als quals no es necessita ni llicència per conduir ni assegurança per fer front a possibles sinistres. En concret, el de la fotografia correspon al carrer Espronceda, una via de sentit únic (muntanya-mar) amb dos carrils de circulació.

Sobre qui recauria la responsabilitat en cas de xoc frontal?

L’experiència m’ha permès, amb el pas dels anys, constatar que molts senyals de trànsit només pretenen aclarir responsabilitats en cas de sinistre. Tanmateix, la meva ignorància m’impedeix escatir en qui recauria la responsabilitat en cas de xoc frontal entre, diguem, un turisme que circula en direcció a la platja i una bicicleta que ho fa en sentit contrari. Dono per fet que les autoritats municipals se’n rentarien les mans, com venen fent amb la majoria d’incidències que es produeixen. N’ hi havia prou amb visitar aquests dies les platges barcelonines (de dia, ja no diem de nit) i comprovar com l’ajuntament s’espolsava qualsevol responsabilitat davant l’expansió de la pandèmia limitant-se a col·locar unes pancartes als accessos que anunciaven que els espais eren tancats i instant els banyistes a buscar més informació a internet; sense que hi hagués cap tipus de personal a l’abast que controlés el compliment de la normativa.

Els amos dels carrers

Ja vaig denunciar en aquest mateix canal que bicicletes i patinets s’han convertit en els amos dels carrers. No en detriment dels vehicles matriculats (aquesta és la gran diferència, perquè avui dia les bicicletes i, sobretot, els patinets a motor són cada cop més comuns), sinó dels vianants. Anar a peu per voreres i altres espais que se suposa que estan reservats a les persones que caminen s’ha convertit en un exercici no exempt de perill; ja des que surts al carrer, quan et pots veure sorprès per algun incívic que circula arran de façana, a tota velocitat, parlant pel mòbil amb una mà, sostenint una cigarreta amb l’altra…

Tot aprofitant-se de la demagògia que ens governa, la bicicleta gaudeix de carta blanca. Tanmateix, s’està arribant al punt d’adoptar decisions que, amb la voluntat de conquerir vots, estan posant en risc la integritat dels mateixos que aplaudeixen tanta liberalitat; o tanta incompetència. Un contrasentit…      

Jordi Vilagut