10 oct. Caure la xarxa o caure a la xarxa?
Com una premonició, en La Trabucada de diumenge passat, explicava les meves cuites personals en haver-me quedat sense mòbil en un viatge a l’estranger, dels inconvenients que suposava, de la incomprensió social gairebé discriminatòria a qui no porta un mòbil i de la tranquil·litat que també aportava viure sense control ni missatges.
Resulta que aquesta setmana les xarxes de whatsapp, facebook i instagram, han fet figa de cop i a tot el món. La gent s’ha alarmat, el caos que ha representat per a molts estar unes hores desconnectats ha sigut tant gran que només podia ser equiparable al Diluvi Universal, però de secà.
No he pogut experimentar aquesta sensació entre el pànic i l’angoixa, ni aportar descàrregues d’adrenalina similars a les aventures extremes, perquè en els moments del caos, continuava penjat i sense mòbil, deu dies he arribat a estar en els llimbs, una posició que cara als demés es interpretada de moltes maneres, alguns fins s’enfaden i te’n culpen i d’altres te’n planyen com si estiguessis aïllat a una bombolla de UCI hospitalària.
Deu dies desprès del minut zero, passant un rosari de penúries que renuncio a detallar, tornava a tenir a les mans un telèfon funcionant, una flamant i moderníssima andròmina 5G, i la primera sensació era d’alleugeriment, tornava a estar comunicat; la segona era d’estupor, uns sis-cents whatsapps estaven esperant la seva lectura i la tercera, poc menys que d’arrencar a córrer davant la quantitat de coses que hauré d’aprendre per a saber-lo utilitzar.
Potser hauria de tenir sensació de culpa per haver-me complicat la vida amb un aparell tant sofisticat, però resulta que no, que tots els del mercat són iguals, tots fan milers de funcions que mai ningú no ha necessitat per a res, els fabricants són tots iguals, com els de cotxes, que amb velocitats limitades a 120, els fan que puguis anar a 300 quilòmetres a la hora.
Que no saben fabricar mòbils normals?. Perquè vull tres càmeres fotogràfiques, no se quantes aplicacions que mai no utilitzaré, castanyoles i barretines? He començat a desinstal·lar el que he pogut, però moltes no em deixa, són com un pecat que haure d’arrossegar tota la vida.
Diuen que els fabricants incorporen tantes coses inútils de sèrie per fer el seu producte més competitiu davant de les altres marques, també diuen que hi ha compradors tant estúpids que adquireixen més per aparentar que per utilitzar, s’argumenta que amb les innovacions s’obren canals a noves fórmules…
No ho se, però tot plegat a mi em fa l’efecte que és com si per anar a fer una costellada ens fessin comprar un ramat de xais sencer, amb el pastor i el gos inclosos, més un bosc complert per a la llenya, quan mitja dotzena de costelles no ens les acabem, però les marques són així, i amb tanta tecnologia i funcions ens venen de tot però és descuiden de fer-nos l’all i oli.
Joan Pallarès-Personat