17 des. Ja n’hi ha prou de tanta inconsciència
No fa gaires setmanes, tothom es posava les mans al cap i s’alarmava davant els pobres acords assolits a la cimera del clima de Glasgow. Llavors tots els mitjans es feien ressò d’aquesta trobada i denunciaven que si els màxims mandataris del planeta havien acudit a la cita amb avions privats i amb un desplegament de mitjans que posava en qüestió la trobada mateixa.
Ara no hi ha ningú que en parli; o a tot estirar hi ha qui ho esmenta per vincular-ho als trenta-dos tornados que han arrasat uns quants Estats nord-americans. No és el primer cop que passa, que els mitjans engeguen el ventilador amb un tema, l’escampen, el magnifiquen i l’inflen… per acabar ignorant-lo quan troben un nou filó que atrau més l’audiència. El volcà de La Palma, per exemple, deu continuar escopint fum, lava, gasos i altres materials mentre segueix envaint la vall de l’illa per a desesperació dels canaris que hi viuen. Però ja els hem donat l’esquena.
Emulant Vigo i obviant la factura de la llum
La sostenibilitat que abraçàvem un mes enrere, el nostre compromís amb el medi ambient i la nostra ferma predisposició a canviar uns hàbits que no són respectuosos amb la natura l’hem llançat directament al primer contenidor que hem trobat, sense ni fixar-nos en el color. En paral·lel, no són pocs els balcons de La Sagrera que s’han convertit en un aparador lluminós, tot emulant l’alcalde de Vigo i obviant que el preu de l’electricitat ha adquirit un nivell escandalós. Tant se val: si el veí pot pagar la factura, jo no vull ser menys i tiraré la casa per la finestra, tot aprofitant que gràcies a l’ERTO prorrogat no m’han fotut encara al carrer.
A tot això, el barri ha assistit als darrers dies a dues cavalcades avançades d’escandalosos camions, disposats a fer-se sentir entre el veïnat i sense adonar-se que, amb la seva molesta actitud, l’únic que aconsegueixen és posar en contra la ciutadania a qui volien sensibilitzar. Els transportistes es queixen d’haver de substituir els seus contaminants camions per respectar la Zona de Baixes Emissions. Després del seu pas per La Sagrera si hi ha un sentiment que m’han generat no és precisament el de solidaritat. Fa un parell d’anys jo em vaig haver de gratar la butxaca per substituir un cotxe la vida del qual vaig mirar d’allargar al màxim i em vaig haver de malvendre una moto que, a banda de funcionar a la perfecció, no empastifava ni una quarta part que el que contaminen els camions que han tingut dos anys de moratòria i que ara, a sobre, ens han obsequiat amb aquesta pol·lució acústica sense cap mirament.
On s’ha vist que s’hagi de posar estufes al carrer?
A tot això, cada matí puc comprovar com a l’avinguda Meridiana hi ha un establiment que instal·la, a la terrassa habilitada al davant, unes estufes perquè els clients que desitgin prendre uns xurros o un cafè a la intempèrie, no passin fred. Tot això amb l’anuència, tot sigui dit, del que se suposa que és l’ajuntament més sensible al medi ambient de la Història. On s’ha vist que s’hagi de posar estufes al carrer? Ja sé que això no passa només a La Sagrera, ni a Barcelona. Però és una pràctica tan absurda i estúpida que mereix ser denunciada. Una cosa és que uns pobres treballadors, com poden ser els paletes d’una obra, encenguin una foguera per poder-se escalfar. Aquestes persones no s’estan a la intempèrie perquè els plagui, sinó perquè cal aixecar un edifici o cal arranjar quelcom a la via pública. Però resulta poc raonable que s’accepti la presència d’aquestes estufes al carrer. Ja em perdonareu però, si algú vol prendre un cafè a l’hivern, que se’l prengui on correspon: a casa o a dins el bar. I si se’l vol prendre a la terrassa d’un d’aquests establiments, que assumeixi que a l’hivern fa fred. Ja n’hi ha prou de tanta hipocresia; ja n’hi ha prou de tanta inconsciència.
Jordi Vilagut