19 des. Ser de l’olla

L’olla, aquest estri de cuina rodó, de metall o de terrissa, amb un parell de nanses i tapadora si escau, va ser omnipresent a la meva infantesa, adolescència i joventut, en aquells anys de dictadura la gent es diferenciava entre els qui eren de l’olla i els que no eren de l’olla.

A casa meva no érem gent de l’olla i, com tots els que no ho eren miràvem als de l’olla a certa distància, com els que eren de l’olla solien mirar als qui no ho érem amb alguna hostilitat.

Ser de l’olla volia dir ser dels qui manaven, simpatitzar amb el règim, tot i que hi havia moltes maneres de ser de l’olla, des dels convençuts de les virtuts d’aquella Espanya grisa als qui veritablement manaven, fossin alcaldes, governadors, gent dels sindicats, falangistes, militars, jutges, cossos de seguretat,  i els que sovint eren presents en els actes oficials, generalment obligatoris eren de l’olla a ulls de la gent, com capellans, funcionaris, mestres, metges, farmacèutics, notaris, encara que anys desprès descobrirem que alguns d’aquest, personalment, no eren gens de l’olla, tot i que no va faltar qui sent de l’olla, arribat el moment, va canviar de camisa.

Els de l’olla manaven i tothom callava, el silenci era obligatori. Fins als anys vuitanta es parlava contínuament de la gent de l’olla, a partir del que per dir-li d’alguna manera li van dir Transició, el concepte va entrar en desús, ara rarament s’escolta això de ser de l’olla i, preguntant-ho a gent jove, no saben explicar exactament el significat.

Les eleccions, l’alternança en el poder, la renovació de mandats, la política de partits, malgrat la pervivència de certs poders fàctics que en molts aspectes encara tenen la paella pel mànec, tallen el bacallà i ens continuen aplicant la llei de l’embut, ha fet canviar el llenguatge.

Però el més important no és el nom, sinó el fet, el que tothom pugui triar i ser escollit, que els càrrecs públics s’exerceixin sempre amb exemplaritat i vocació de servei i mai ningú no els ostenti amb voluntat de remenar les cireres.

Joan Pallarès-Personat