27 març Carta oberta a un germà rus

Benvolgut germà, tu i jo no ens coneixem, però sabem que som germans, com ho som tots els homes i les dones d’aquesta terra. Avui m’adreço a tu per a dir-te que per a mi res no ha canviat, perquè ni tu ni jo tenim cap culpa de tot el que passa. Aquí es poden comptar per milers els que se’ls i omple la boca en cada moment proclamant-se contraris al racisme, a la xenofòbia, la homofòbia, el masclisme, l’autoritarisme o la intolerància i, en canvi, aquests dies blasmen Rússia i els russos, us odien, com si fóssiu el dimoni, jutjant les decisions i la conducta d’uns governants com si fos una obra col·lectiva de tot un poble.

Tu, germà, no vas escollir a Putin, com jo no he votat mai en Biden, en Trump, l’Aznar o en Sánchez; creus de debò que la gent del Kremlin no et representa, tal i com a mi les decisions de la Casa Blanca, la Moncloa o Estrasburg em venen grosses, tu això de votar ho tens magre, però aquí no va millor, no tenim màfies de poder, però tenim el poder de les màfies econòmiques i les eleccions les guanya qui té més diners, perquè vivim en una dictadura de màrqueting. Tu no ets un soviètic enyorat del tsarisme, com jo no sóc un capitalista que enyora el franquisme, segurament no t’agrada el vodka com a mi no m’agrada el whisky, et manipulen els diaris i les agències informatives oficials com a mi em volen manipular les xarxes i els mitjans comprats amb diners sovint il·lícits.

Tu, com jo, tota la vida haurem patit per arribar a final de mes, per a poder mantenir una família, potser et va tocar fer de soldat a l’Afganistan com a mi em van enviar a l’Àfrica (els soldats a la pau i els morts a la guerra, sempre són gent del poble) mai quan et donen un fusell et preguntem ni que penses ni si el vols; tots dos hem de matinar per anar a la feina, esperar amb anhel els dies de  festa, hem de mirar sempre el que gastem, mai no hem fet unes grans vacances i no tenim iots, xalets rutilants ni comptes a l’estranger. Ara tu, com a tots els teus, et fan culpable de provocar una guerra, com segurament a mi i a tots els meus veïns, a casa teva ens deuen posar en un mateix sac, un sac tant absurd com el que els jueus van posar a Wagner. Que té que veure un poble i una cultura, les seves persones, amb la megalomania d’un governant que ni passa per les urnes o és escollit per un garbell excloent o unes paperetes contaminades? Quina absurditat avui aquesta de vetar un artista o excloure un esportista! Que avui Shostakòvich o Stravinski grinyolen? Tolstoi i Dostoienki han passat de moda? Hem de canviar la taula periòdica dels elements perquè és de Mendeleev? Els Bolshoi o l’Hermitage no són referents de res? El món s’ha tornat boig!.

Tu i jo som germans perquè nomes prenem partit per la pau, tenim els nostres punts de vista, però sabem que ni els bons són bons, ni els dolents són dolents, en tot cas, cadascú té els seus arguments i ni tots els egipcis eren Cleopatra, ni tos els romans, Julius Caesar. Sabem que el Pacte de Varsòvia ja no existeix, ni la URSS, però que continua existint la OTAN i en els límits del territori d’Amèrica del Nord des de temps d’en Pancho Villa no han tingut cap guerra; tu i jo no tenim perquè odiar-nos, ni odiar a ningú encara que ens ho manés una constitució.

Tu i jo sabem, i també ho sap el germà ucrainià al qual podria adreçar una carta ben semblant, que les guerres, els governants, siguin polítics, siguin econòmics, els hi fan fer al poble, desprès els hi deixen perdre i, finalment, els hi fan pagar tots els costos i amb interessos; ni tu ni jo som lliures, potser per això ens sentim germans, i si alguna diferència hi ha entre tu i jo, és que jo puc escriure i publicar aquest text sense que en facin res, però tampoc cap cas, mentre que tu, possiblement, unes ratlles com aquestes, ni tant sols veurien la llum, i bo i tot, et sortirien molt cares.
Una fraternal abraçada a tu i que la pau estigui sempre amb vosaltres i amb nosaltres, que l’apocalipsi de la guerra només assoli als qui la tenen en el seu cervell i que la gent aprengui que l’amor fratern, les persones, estan per damunt de pàtries i partits.

Joan Pallarès-Personat

No t'ho guardis per a tu sol!


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies