20 maig Fer burilles

2.520 tones. Aquesta és la dada que vaig sentir fa uns dies a la ràdio i que correspon a les burilles de cigarreta que generen cada any a Catalunya els fumadors (més enllà de les que puguin fabricar amb el nas més enllà de l’activitat fumadora). Es calcula que el setanta per cent d’aquestes burilles van a parar al terra, ja sigui a espais naturals, ja a les vies urbanes com els carrers del nostre barri.

No fa falta anar al cendrer particular que han creat els treballadors de TMB davant de la seu de Josep Estivill per trobar burilles de cigarretes a La Sagrera. N’hi ha per tot arreu, gairebé amb la mateixa freqüència amb què trobem cendrers adossats a les papereres del barri i que, per negligència, per desídia però també per desinformació i perquè les autoritats tampoc no hi esmercen més esforços, estan infrautilitzats; o, directament, no s’usen.

Embrutar espais

No fa gaire, també a les ones radiofòniques, vaig sentir que ara la Generalitat es plantejava sancionar el llençar burilles als espais naturals. Home… però si diria que això ja està contemplat a la llei. I, en qualsevol cas, embrutar qualsevol espai, sigui natural o artificial, ja n’està de sancionat. Una altra cosa és que la policia faci els ulls grossos i que abans de cridar l’atenció a l’infractor opti per gratar-se el que no sona o, directament, fer burilles dins el cotxe patrulla que no abandona no fos que se li refredés el cul.

Segons un estudi de l’entitat ecologista Rezero, cadascun de nosaltres paga cada any fins a 21 euros per fer front a la brutícia generada per les burilles de cigarreta; siguem fumadors passius o actius. Això només és una part del que toca pagar, de manera generalitzada, pels efectes del tabac, perquè no es pot oblidar les conseqüències sanitàries provocades per aquest vici i que acabem pagant entre tots plegats.

Vint cèntims per burilla

Ara fa uns dies, però, vaig sentir, per fi, una notícia esperançadora. S’està estudiant una mesura segons la qual els fumadors que retornin les burilles utilitzades tindran un descompte en comprar el paquet de tabac; si no ho vaig entendre malament, a raó de vint cèntims per cilindre. Crec que és una bona mesura per lluitar contra aquesta xacra, perquè un paquet de tabac, que ara no sabria dir quant costa, es veuria reduït en fins a quatre euros aportant totes les burilles del paquet anterior.

Vistes així les coses, no em sorprendria assistir a una pràctica consistent a recollir burilles, tal i com feien els companys que participaven en el ‘plogging’ impulsar per La Sagrera Es Mou tot passejant-se pel barri i fent pedagogia entre el veïnat per tal d’evitar que llancessin burilles, i altres residus, a la via pública. És a dir que es podria arribar a generar un mercat (negre o ros) de burilles de tabac, amb persones dedicades a la pràctica de doblegar la carcanada per recollir aquests filtres de cigarreta que aconsegueixen emmetzinar tants litres d’aigua si no se’n controla la seva destinació.

Tasca recuperada

Benvinguda aquesta mesura i benvinguda, si es dona, aquesta pràctica. Tot i això, us he de dir que, en les mateixes dates en què s’anunciava aquesta mesura, vaig ser testimoni de com un home es dedicava a recollir burilles a les portes d’un establiment. Sospito que en devia recuperar part del tabac per fer-ne “picadura” i acabar-se’l fumant. Aquesta pràctica era bastant comuna a una època com els anys 50 o 60, tal i com jo havia vist en alguna pel·lícula d’aquelles dècades. Eren temps difícils, on les famílies se les manegaven per sortir endavant i on fins i tot funcionava el mercat negre (i només negre) en què aquest tabac recuperat s’arribava a vendre. 

Sorprèn la recuperació d’aquesta activitat, just després d’haver sortit (o encara no) d’una pandèmia. Sorprèn que hi hagi gent per a qui la salut tingui tant poc valor. I sorprèn que aquestes alçades, en plena època suposadament tecnològica, que una de les activitats emergents pugui ser sortir a fer burilles. Quins nassos!

Jordi Vilagut