29 jul. Qui pregunta ja respon

Una de les cançons més populars d’en Raimon, i que sempre em va cridar l’atenció pel seu missatge, és “Qui pregunta ja respon”. El títol ja ho diu tot, amb dues paraules i dues partícules monosil·làbiques. I crec que el tema d’aquest darrer article del curs pot anar ben bé encapçalat amb aquesta sàvia sentència del cantautor, ara retirat, de Xàtiva.

A través de “la nostra” hem tingut coneixement que la Guàrdia Urbana va detectar, en el primer semestre de l’any, pràcticament el doble de conductors beguts que l’any passat. No només això, sinó que també, a partir de les seves actuacions, van constatar un augment notable de positius penals, que comporten un judici ràpid amb retirada de carnet i una multa econòmica d’aquelles que fan mal a la butxaca de la classe mitjana, que suposen una propineta per als acomodats i que quedaran eximits de satisfer els que siguin considerats com a insolvents.

Aromes d’Amsterdam

A tot això, a partir dels controls efectuats pels uniformats municipals, s’ha detectat un munt de persones que conduïen sota els efectes d’altres drogues (alguns també havien ingerit alcohol). Crec que a aquestes alçades a ningú no li passa per alt que, des de fa mesos, no cal buscar camells per poder gaudir de la maria. N’hi ha prou amb passejar per qualsevol barri per dubtar si som a Amsterdam o si hem entrat en un cau d’aquests que, sota la pàtina de centre terapèutic, ha aconseguit la llicència perquè s’hi pugui consumir sense problemes el que, malgrat no està legalment autoritzat, tothom asseguraria que compta amb la benedicció de la llei a la vista de la permissivitat existent. No fa gaire un il·lustre economista ja vaticinava que, en el futur, el cànnabis legal seria una de les tres potes sobre la que se sustentaria la nostra societat. D’aquesta manera els qui ens governen es garantirien la capacitat de manipular, més si és possible, la població, tenir-la convenientment narcotitzada i poder fer d’ella el que vulguin (si és que no estan fent cada cop més).

Els controls d’alcoholèmia, i de drogues, són com les enquestes. Avui dia és possible aconseguir un informe favorable a qualsevol idea i que estigui avalada per uns resultats “objectius”. Posem per cas que volem saber l’opinió que mereix el fet d’habilitar una platja per a gossos. I això ho hem pogut veure a televisió, on els “periodistes” acudeixen a preguntar als usuaris què els sembla que el consistori hagi fet l’esforç (amb els nostres diners, és clar) per dur a terme aquesta iniciativa. Òbviament, els usuaris responen a un únic perfil i la resposta és tan uniforme com contundent. El mateix passa si l’informe en qüestió l’elabora una suposada empresa d’estudis de mercat. Sempre hi ha un client que encarrega les enquestes; un client… més interessat a obtenir uns determinats resultats favorables per usar en benefici propi que no pas a conèixer l’opinió real de la gent (si és que avui hi ha opinió pública lliure). I amb la pregunta sovint ja estàs condicionant la resposta, com ens venia a dir en Raimon.

Controls cuinats

Amb els controls d’alcoholèmia, o de qualsevol altre tipus (ús del cinturó de seguretat, velocitat dels vehicles…), passa el mateix. Si la Guàrdia Urbana vol obtenir uns determinats resultats per afavorir una posició concreta de l’ajuntament de cara a implantar una iniciativa en qüestió, els agents se situen estratègicament, en dia, hora i lloc, per dur a terme el “control”. No és el mateix posar un control d’alcoholèmia a la sortida de missa de dotze, per molt que els assistents hagin combregat amb vi, que a una discoteca a les quatre de la matinada. No és el mateix situar els “paranys” els dies previs a Nadal, a mitja tarda, en zones de restaurants que acullen el tradicional dinar d’empresa que posar-los un dilluns a les deu del matí a una zona escolar.

Si el cos policial vol netejar la seva imatge hi té tot el dret; com el té tot el consistori en ple. Però ja fa massa temps que, més que controls, a cada barri de la ciutat, i La Sagrera no en queda exempta, hi ha un absolut descontrol.

“Qui respon també pregunta”.

La cançó esmentada d’en Raimon també convida a reflexionar quan diu “Una llibertat no fa la democràcia”. Igual que farien bé a la Casa Gran de recuperar la cançó del mestre valencià i comprovar que, després de dir “Qui pregunta ja respon”, la tornada la remata un contundent “Qui respon també pregunta”.

Bon estiu a tothom!

Jordi Vilagut