23 oct. Fira, protesta i llibres
Protestar, manifestar-se, exterioritzar el desacord, és sempre legítim arreu i legal en democràcia, la llibertat és sagrada. Però no totes les maneres de fer-ho són legitimes, ni legals com hem vist en els darrers dies, manifestar-se llençant sopa de tomàquet a un quadre en un museu públic; protestar a les quatre de la matinada saquejant botigues, irrompre en un centre hospitalari, insultar, calumniar o llençar pintura contra persones, o tirotejar autocars perquè s’està contra la massificació turística.
Barcelona ha celebrat una de les grans trobades sectorials que s’escauen a la ciutat, en aquest cas del ram immobiliari i en una ciutat que porta molts anys tastant les “excel·lències” del turisme, de les immobiliàries i de moltes més coses, un col·lectiu protestant, minúscul o majúscul, és igual, no té cap dret a malmetre la imatge de la ciutat ni el to civilitzat dels seus ciutadans, ni estant beneits per l’alcaldia, provocant aldarulls i humiliant la dignitat de les persones, tacant de pintura a simples treballadors, quan els especuladors veritables, a l’igual que els ideòlegs de la protesta, estant molt ben coberts i protegits.
Insisteixo en el dret i en la llibertat, però també en la elegància, el moment, la oportunitat i el lloc, que la llibertat no té límits, però s’ha d’entendre que irrompre en un enterrament, funeral o casament, com ocupar un lloc de culte, pot ferir sentiments, tampoc és lloc de protestar dins un hospital, un tanatori, una residència d’avis o irrompre en la cavalcada de reis: hi ha coses que la “llibertat” ha de respectar.
Les fires són un excel·lent recurs per fer negoci, per això es fan, també són un recurs per a cridar l’atenció o reivindicar, recordo fa més de cinquanta anys com recent anomenat successor per Franco, en la inauguració d’una fira a la ciutat, un barceloní emprenyat li va clavar públicament un mastegot al qui estrenava el títol de Principe de España i ara és Rey Emérito.
Les fires són per fer negoci, totes, encara que existeixen negocis sense ànim de lucre, amb propòsits humanitaris, tots tenen darrera l’objectiu de lucrar-se, de fer diners, els destinin al que els destinin, o bé en el cas de la participació de les administracions, el mateix, però en formes redistributives, ideològiques o de prestigi.
El diumenge que apareixen aquestes modestes ratlles, acaba la Fira del Llibre de Frankfurt, que es fa anualment i naturalment no hi ha ningú tant boig i suïcida com per escriure un sola lletra qüestionant-la, perquè el culte al llibre continua sent totèmic, com si llençar un llibre a la paperera fos un sacrilegi o que la cultura i la il·lustració passa per a tenir lleixes i lleixes plenes de llibres.
Cal començar a explicar que de llibres se n’editen de tota mena, hi ha bons llibres, llibres bons, llibres dolents, fullaraca i llibres obsolets, la cultura de debò ho qüestiona tot, no idolatra mai res i val el mateix per a la música o qualsevol de les arts i variants.
A la Fira de Frankfurt es contracten més del 60% dels drets d’autor del món editorial, assisteixen centenars d’empreses, els estaments culturals dels estats, els autors seleccionats i convidats, ser-hi pot significar una projecció insospitada, benvinguda sigui la Fira de Frankfurt, moltes més com aquesta n’haurien de fer, però no oblidem que és la Fira del Llibre, a Frankfurt també celebren la Automechanika Frankfurt, la Neventum i 88 fires més a l’any, totes amb el mateix objectiu, generar diners, en aquesta que ens ocupa, l’objecte, itero, l’objecte, és el llibre… no la literatura, les lletres, sinó un producte tangible, que cal aclarir i distingir perquè passa sovint com en tantes coses que semblen iguales i no són el mateix.
Enguany el Ministerio de Cultura ha convidat a participar en la delegació Nacional un 25% d’autors en llengües Regionales, que en pogut ensenyar els seus llibres, però que en les taules rodones no s’han pogut expressar en el seu idioma, sinó en el común de todos los españoles, cosa que tots han fet obedientment.
Sens dubte que a la Fira de Frankfurt hi ha molta literatura estrella Michelin, alta gastronomia, òpera de dives, res a veure amb el plat fondo i la bona cuina del coc dedicat, amb llenya que fa caliu i la companyia dels els amics.