30 oct. Tots Sants
La primera vegada que recordo haver anar a un enterament deuria tenir cinc o sis anys, era un diumenge al matí i, en lloc del tomb habitual amb en meu pare, vàrem anar a l’enterrament d’un amic seu jove, mort d’accident.
Sent infant vaig anar a tots els enterraments dels familiars propers, o acompanyant als pares si s’esqueien en festiu; la mort no era cap tabú, en canvi si ho era el sexe, els nens venien de París i els portava la cigonya, almenys així m’ho van fer creure fins al portal de l’adolescència, quan als final de la infantessa anava despertant perquè les coses no m’encaixaven i les explicacions grinyolaven.
Encara que el costum es vagi perdent, som molts els que cada any, per Tot Sants, acudim al cementiri on estan enterrats, o darrerament incinerats, els nostres familiars; els hi portem unes flors, netegem somerament la làpida, tot i que per evitar-nos aglomeracions, a vegades hi anem uns dies abans o desprès i, també és cert que el dia següent, quan l’església commemora els Fidels Difunts, és un dels dies que els temples es veuen més plens.
Esta molt bé parlar de sexe sense embuts a un adolescent, als nens tampoc se’ls hi ha d’amagar res, el que és natural, és natural i no s’ha d’ocultar, ni tampoc cal passar-se de frenada i omplir-li el cap de formules i logaritmes, la vida gradual, en etapes, és com millor s’assimila i la formació serà més sòlida.
Avui cap infant, ni un adolescent els veus en un tanatori o en un enterrament, la mort s’amaga, més en les zones urbanes que en les rurals, on encara els enterraments van per el carrer, la societat fa invisible la mort, en el més delirant dels cinismes socials, a la vida real i quotidiana, la mort no existeix.
Si els hotels és classifiquen per estrelles, les pel·lícules o els serials de televisió s’haurien de classificar per morts, films escatològics que surten a set o vull assassinats per hora són els que tenen més èxit, avui en el cinema despullar-se de pèl a pèl, o matar no cal que estigui al guió, és com una necessitat fisiològica, com beure un vas d’aigua, si Eros i Tànatos no apareixen, si no hi ha cuixa i pit i sang i fetge, no hi ha oscar, globus o taquilla, el cinema i la televisió, si són pulcres, no interessen i, compte, que en el món de les lletres cada vegada la malura se’ns escampa més i s’encomana.
Alfa i Omega, principi i fi, en la ruleta de la vida, juguis a negre o vermell, a pair impair, a manque passe, o a qualsevol dels 36 números del tauler, no hi ha trampa, la boleta omega sempre acabarà sortint aturant-se on apostis, avui celebrem per Tots Sants la tradició de la castanyada però estem massa acostumats a la vida, a que sempre hi hagi algú que ens tregui les castanyes del foc.