04 març Bullying i mobbing
Acabava La Trabucada de la setmana passada amb la frase d’Enrique Jardiel Poncela, que fa que la medicina és l’art d’enviar al sepulcre utilitzant paraules gregues, avui qui vol ser escoltat o prendre el pèl, utilitza invariablement terminologia anglesa.
Càmping, match, streeptease, topless, strees i dotzenes més de paraulotes s’han incorporat al nostre llenguatge, perquè es veu que acampar, fer la partida, despullar-se, anar espitregada, o cansament nerviós no fa, no està in.
Quan una paraula la pronunciem en anglès, li donem una plusvàlua, si al pollastre li diem, chicken el trobarem més bo i si a caminar pel bosc, que ja sabem que no hi ha res més vell que l’anar a peu, l’anomenem trekking ens sentirem uns innovadors, però no haurem descobert res més que la garlic soup, o sigui la sopa d’all.
Avui la paraula de moda és bullying, que com el mobbing, el traductor de google me l’engalta igual en català, bullying o mobbing, però que sense saber anglès entenc prou bé que tot i les diferencies entre un i l’altre, que són d’edat i de lloc (escolar o laboral), no són res més que allò que la gent com cal encara li diem fer la punyeta, fer la guitza o, clar i català, tocar els collons.
Que el personal té raó de preocupar-se és cert, si avui que fins fem lleis per a protegir el benestar de les rates i l’angoixa dels animals a l’escorxador, més s’han de preocupar el poder legislatiu i les administracions, en especial d’educació i laborals,que s’aturi el raig luctuós que comporten aquestes pràctiques, malgrat que sovint, conseqüències tràgiques a les quals s’ha arribat per molts camins i situacions, es centra el focus de la culpa damunt mestres o sistemes laborals buscats, obsessionant-se en assenyalar culpables, que és el que fan sempre els que no saben trobar remeis.
Posant-me les ulleres modernes i mirant enrere, resulta que la meva vida he estat víctima i botxí continu de bullying i de mobbing i no me n’havia adonat: a l’escola, sobretot als anys d’internat al batxiller, el solucionava a mastegots; a la feina, a anticipant-me a la putada, a la mili a l’Àfrica, on hi havia autèntic sadisme del qual avui ningú els no acusa, espavilant-me; ara veig que les trifulgues als grups de les ampes, a una escala de veïns, o simplement al bar prop de la feina, on dines cada migdia, són mobbing i en fan també en un viatge de vacances per Europa en autocar… i ja no us parlo de la militància política, als partits, entre uns partits i els altres o entre els seus mateixos, interiorment, on hi ha tantes punyalades que ensangonen les parets, que per un càrrec, un sou i una poltrona no estan per punyetes.
De bullying o mobbing la història ens proporciona la generosa llista de reis gods, 33 monarques en 300 anys, d’Artaulf a Don Roderic, on si un va morir al llit, va ser per equivocació, l’expulsió dels jueus, els Templers, el Compromís de Casp o la Inquisició no eren altra cosa, però és clar, llavors ningú no ho detectava perquè encara no sabien parlar en anglès… o potser és que les coses, dites en anglès tornen la pell més fina.