23 abr. Sant Jordi: dels dracs als mercaders
Avui és Sant Jordi i se suposa que els homes de lletres (i les dones també, perdó) hem d’estar contents, però al voltant de la festa, de les roses i delsllibres, són molts els que miren cap la caixa registradora i el demès són romanços.
Avui el llibreter, el sofert llibreter, facturarà almenys la meitat del que fa a l’any i l’abnegat escriptor modest, que es paga els seus llibres auto editats, en podrà vendre mitja dotzena a les amistats i coneixences. L’editor… ai! alguna editorial deu quedar, les demès són torracollons que et demanen que tu paguis l’edició i ells es quedin els beneficis, tot sense despentinar-se ni moure un dit.
Les floristeries ja s’han donat per vençudes, al quilòmetre zero del Mercat de la Flor venen roses portades del Perú, que al Maresme avui ja només representael 2% de la rosa catalana, la rosa d’abril morena de la serra, i al carrer des d’escolars pel viatge fi de curs, a l’ONG solidaria dels peus plans i els Depilats contra blat transgènic, passant per Lola la Castanyuelas i la seva cunyadaMarifé, vendran roses a cada cantonada. Els confiters s’han tret de la màniga el pastis de Sant Jordi, els forners el pa de Sant Jordi, els artesans la rosa de vidre o de paper, veurem el gelat de Sant
Jordi, la tapa i el vermut de Sant Jordi i els del nyigo nyigo aprofiten i s’apunten amb concerts que també volen entrar en solfa i tots els partits polítics corren a muntar la seva paradeta i a presentar candidats lluents i llustrosos, finalment algú inventarà la botifarra de Sant Jordi i tothom a sucar, que aquí el que compte és vendre i fer calaix o guanyar vots que és una altra forma de “cash”.
Tots passejarem contents, plens d’alegria, és bonica la festa: si Senyor! Moltes més en puguem fer, però malament quan alguns temen el resultat i l’afluència per la hora que juga el Barça, a mitja tarda i en plena diada: que pobre que deu ser la cultura i la tradició d’un país que depèn dels bots d’una pilota…
La llista de llibres més venuts està feta de fa un mes, però l’anunciaran al final del dia, quan encara estaran les parades obertes, donaran l’escrutini sempre a favor de les mateixes patums –llei de Murphy- o del famoset de temporada, aquell personatge que li han escrit el llibre que tothom comprarà i es que patums i famosets els empara la màfia de les lletres i fora de la màfia no hi ha vida. Llibres que, com la rosa, es marciran a la lleixa, que ja ho diu l’Evangeli, “molts són cridats i pocs escollits”, o sigui que ens posaríem les mans al cap si es pogués saber l’ínfima quantitat dels llibres comprats per Sant Jordi que es llegeixen fins al final. Dol de dir-ho i a molts els hi courà, però Sant Jordi no és una festa, és una fira, els dracs són mercaders que acabaran derrotant al cavaller, malament quan es valora la cultura per l’impacta econòmic, pels milers d’euros que trafica, perquè el diner és el verí que escup el drac, i acaba reduint-ho tot a operacions de compra i venda i que la gent llegeixi o no, els importa ben poc, que consumeixin és el que compta.
Avui és Sant Jordi, passegeu, feu festa, els llibres no són una fruita de temporada, els podeu llegir tot l’any, es conserven i no caduquen.