04 juny “Lobbys”
Aristòtil, al segle IV aC, ja va dir que “L’ésser humà, és per a naturalesa, un animal social”. Una persona sola, aïllada, podrà sobreviure un temps en circumstàncies favorables, el ser humà és gregari i li cal companyia.
La família, el clan, la tribu, els lligams genètics, patriarcat o matriarcat, són xarxes que protegeixen, s’auxilien, es cobreixen i comparteixen interessos enfront d’altres estructures homòlogues. Fora d’elles un individu ho té difícil.
Sense valorar aquestes connexions, costarà entendre la història, sense anar més lluny i fins a època molt recent, el pes dels gremis, agrupant persones d’un mateix ofici,amb cercles tancats i privilegis, barrava una innovació o el progrés que pogués afectar al seu “stato quo”.
Dins la nostra societat, mercantil i especulativa, hi ha grups amb formes subtils d’exercir la seva influència a límits fora de l’ètica sense arribar a la il·legalitat d’una màfia, aquest formen grups de pressió anomenats “lobbys”, moguts per interessos econòmics, d’orientació conservadora, proclius a finançar campanyes polítiques o de tota mena, traure i posar polítics afins, canviar lleis, determinar inversions públiques, sempre fent molt o poc soroll, però llençant la pedra i amagant la mà per a dominar totes les decisions públiques.
Quan es parla de “lobbys” pensem en el del rifle a USA, el gay, l’automobilístic, el financer, massa evidents i que actuen sense embuts. No ens adonem que en el nostre entorn, al costat, tenim col·lectius que, sense aparentar-ho, actuen com a veritables “lobbys” mirant només per els seus interessos i les seves conveniències.
No, ni un sindicat ni un partit polític són un “lobby”, els dos estan sotmesos a la llei, a la transparència, regits per estatuts i normes, amb afiliats registrats.
Els “lobbys” o “Grupos de Interés”, segons un encallat projecte de llei estaran obligats a registrar-se, complir un codi i ser transparents en el sector públic, potser complir-ho costarà Déu i ajuda; en l’amplia massa de la societat, seran figues d’un altre paner.
Amb llei o sense, les castes sempre han existit. Escoltem parlar de la classe mèdica, militar o d’altres com si no fossin oficis com qualsevol altra. Alguns no formen un “Lobby” però són col·lectius amb la pell molt fina i un alt sentit corporatiu davant la crítica, Déu me’n guardi de tocar a mestres, sanitaris, taxistes, botiguers, i uns quants més que o et salten a la jugular per un tres i no res o fan com els enginyers, arquitectes o economistes, que et donen una explicació tècnica en argot, que potser no l’entenen ni ells.
Però hi ha patent de cors en parlar malament de polítics, funcionaris, periodistes, policies municipals o porters de discoteca, col·lectius amb les espatlles ben amples, que reben per totes bandes, i que sense formar cap “Lobby”, el món és seu i fotem sempre el que els hi dona la gana.