13 oct. Censor

L’any 435 aC, a Roma, es va reinstaurar la figura del censor per a ajudar als cònsols en les tasques del cens de ciutadans i propietats. De fet el càrrec de censor havia existit en època monàrquica, en temps de Servi Tul.li, però la república instaurada l’any 509 aC desprès de Tarquini, l’havia suprimit.

Càrrec reservat als patricis, després es va obrir als plebeu i més tard per arribar a censor calia passar per les magistratures inferiors d’ascens als càrrecs públics, la figura estava regulada per llei, dos persones exercien el càrrec nomenats per cinc anys i se’ls dotava de competències com a guardians de la moral pública, fos dels ciutadans o dels dirigents, sense que per a les seves actuacions tinguessin de rendir comptes enlloc.

Els censors feien i desfeien, distribuïen càrrecs, fins que en el segle I aC es suprimiren, retornaren, Julius Cèsar els va tornar a abolir, i August els va restaurar, però en la nova Roma imperial, dels dos censors un seria l’emperador i l’altre, normalment, un parent proper seu.

El càrrec de censor es va conservar fins a finals del segle primer, quan Domicià suprimí la magistratura, però la seva funció, censurar, quedà en el vocabulari per a designar l’ús (abús) del poder, sigui el d’un estat, organisme, grup o fins qualsevol col·lectiu amb influència per a controlar o limitar la llibertat d’expressió, dret fonamental emparat en l’article 19è de la Declaració Universal dels Drets Humans proclamada el 10 de desembre de 1948 i reconeguda per tots els sistemes democràtics.

Evidentment que a tot el món, no només les democràcies amb les seves imperfeccions, sinó les dictadures, les sectes, les màfies, fins un simple i innocent club social, es vanten d’obertura, tolerància i permissivitat, de respectar la llibertat d’opinió i de deixar expressar-la lliurement, però en menor o major mesura, arreu hi ha un topall, curt i clar en les dictadures i els totalitarismes, subtil en les democràcies i tirànic a la vida quotidiana.

Tirànic? Si, tirànic i inquisitorial. Avui la pròpia societat continua censurant implacablement, mireu sinó com fa pocs anys eren reprovades o fins  perseguides per la llei i empresonades les persones per conductes, posicionaments, opcions de vida, que avui s’han acceptat i normalitzat; pel contrari, costums, postures i opinions normals unes dècades enrere, avui són atacades públicament, i en privat també, per la majoria de la societat quan no algunes opinions, penades.

No hi ha res de dolent que la societat evolucioni i progressi en les seves pautes de conducta cap a la comprensió i la tolerància; la paradoxa està en que la virulència en tractar allò que avui no es mou dins dels estàndards, inclús els propis beneficiats dels canvis no recorden com de voluble és la vara de mesurar i continuen jutjant amb virulència. Sempre existiran guardians de les essències i salva pàtries!

Des dels veïns d’una escala fins als numeraris de les reials acadèmies, a tots els nivells de la societat mai no deixaran d’existir aquells grups que no toleren més opinió que la seva, ni el individus que responen, amb improperis enlloc d’arguments, a qualsevol persona amb la que discrepin perquè, amb censors o sense censors, la cesura existirà sempre i sempre hi haurà qui en sap més de la medicina del que es pot llegir en el prospecte.     

Per Joan Pallarès-Personat.