05 gen. Màrqueting d’espardenya

En un llibre que vaig publicar fa trenta anys parlava dels murris que fent-se passar per pagesos, amb barretina i tot, venien rovellons als vorals de les carreteres con si fossin boletaires experimentats, però les caixes de bolets eren de Mercabarna.
El mateix passava als Monegros o la Manxa, parades amb grans bosses de taronges que compraven els turistes sense saber que en aquelles latituds no hi ha tarongers.
A ningú no li agrada que li donin gat per llebre, tinc els mateixos escrúpols de comprar en grans superfícies, que fan rebaixes de productes de preu inflat, o en les botigues de psudoartesans que tan proliferen en fires puntuals.
Ni tots són artesans, ni bohemis firares més enllà d’un percentatge acceptable. Aquests dies de Nadal m’apropo a una parada d’embotits que proclama productes casolans i procedents de la masia gairebé bressol de la catalanitat, parada on hi ha una dona jove rere el taulell.
Entre els productes ofereix llardons premsats, però a mi m’agraden uns altres i li pregunto si no té llardons de la mocada. Em mira estranyada, em pregunta què vull dir i li responc si quan fan la matança no hi va la mocadera i continua mirant-me en la mateixa cara que un barceloní fa quan li parlen de birbar, del boll o d’un esclopet. Marxo, no cal perdre el temps ni que em fotin els quartos.
Aquests dies la Guàrdia Urbana de Barcelona ha enganxat a un ximple que havia recollit 150 quilos de llentiscle (Pistacia lenticus), a dins del Parc Natural de la Serra de Collserola, al Tibidabo, una planta que s’aprofita per ornamentacions nadalenques, que molts clamen que es protegeixi o reguli la seva recol·lecció, però que sí que està totalment protegida en un parc natural.
La noticia del llentiscle no la llegeixo a cap diari barceloní, la trobo al Regió7 de Manresa, a Barcelona coses que no van ni d’habitatge ni de turisme, no interessen, per això no cal esforçar-se massa imaginant el recol·lector, amb la seva furgoneta, venent el seu producte, genuïnament quilòmetre zero, a una de les múltiples fires nadalenques de ciutat, però això sí, dient que ve de les altes muntanyes i fent-se passar per pastor pirenaic i, segurament, rebesnét de la Marta i en Manelic de Terra Baixa, ara que estem a l’Any Guimerà.
Hi ha moltes formes de màrqueting que no s’ensenyen a les escoles de negocis, aquelles que no se sap si són bones perquè són cares, o són cares perquè són bones, només se sap que no estan obertes per a totes les butxaques i allà no expliquen que el màrqueting d’espardenya, també funciona.

Per Joan Pallarès-Personat.

No t'ho guardis per a tu sol!


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies