19 gen. La Casta s’esvera
La “Creme de la Creme”, els escollits dels Déus aquesta setmana s’han esverat i molt. Però no per l’habitatge, les pensions, el fracàs escolar, les cues a la sanitat, el preu de la llum, la sequera, rodalies, no. El problema ha estat més gros, un problema més que nacional, universal, o potser fins i tot còsmic.
La Generalitat ha dit que d’allò del bitxo farà cinc anys i que el teletreball és per a determinades circumstàncies, però que des de sotsdirectors de l’administració en amunt han d’estar al seu lloc de treball, han d’anar a la feina, almenys a fixar, encara que desprès es passin el dia prenent cafès o esmorzant caragolins o veient pel·lícules per l’ordinador, encara que arribin tard i marxin d’hora, però que hi tenen d’anar.
Els alts càrrecs s’han esvarat, el ciutadà encara més quan ha sabut la quantitat d’alts càrrecs que li toca mantenir, i potser la meitat, més de 200 alts funcionaris en peu de guerra, fins han signat un manifest, acusant al Departament de Presidència de decimonònic, com si ells, buròcrates totals, no fossin l’encarnació rància del segle XIX amb les instàncies, pòlisses, triplicats, plusos i triennis, o el “vuelva Usted mañana” que ara se’n diu “cita prèvia”.
Ara resulta que el veïnatge sap que alguns van a la feina dimarts, dimecres i dijous i, gràcies al teletreball, el divendres, dissabte, diumenge i dilluns el passen a la Cerdanya esquiant si és hivern o a Begur a la platja si és estiu.
No dubto que entre els afortunats hi hagi autèntics genis de la gestió, com també hi ha mags de la supervivència, amb un instint de mimetisme superior a un ramat de camaleons, que serien capaços de fer-se imprescindibles a governs d’extraterrestres doncs fins els marcians quedarien atrapats a les xarxes d’una burocràcia que només ells entenen.
Molts d’aquests personatges se’ns presenten com a sacrificats servidors de la pàtria, sempre van dient que amb els seus coneixements guanyarien molt més a l’empresa privada que estan a l’administració, cosa que està per a veure perquè a l’empresa privada no gasta punyetes, ni admet manifestos discutint decisions superiors, ni l’impressionen currículums amb molts màsters en gestió, per cert pagats en diners públics i cursats en hores de “feina”, potser el subdirector general a l’empresa privada no passaria de conserge.
Autènticament la noticia commou, a ningú no li agrada que el cridin a capítol, qui sap llegir entre línies haurà entès que quan públicament i a l’engròs es dicta una mesura com aquesta, no és perquè es donen casos puntuals, sinó perquè els abusos son escandalosament greus i generalitzats, que les excepcions de bona praxis són mínimes, ho demostra el manifest corporativista en contra, perquè això no és “mobbing” patronal, sinó més bé deslleialtat de l’assalariat.
Joan Pallarès-Personat.