16 febr. La Sagrerina compleix 5 anys
Dijous vinent, dia 20, La Sagrerina.com complirà cinc anys. La seva presentació oficial, ben concorreguda, va ser un dijous numèric: 20.02.2020.
Naixia una nova iniciativa a la Sagrera que tenia també al darrera en Xavier Basiana i algunes persones més, el projecte era dotar el barri d’un digital on cabia tot, noticiari, agenda, entitats, equipaments, mirant sobretot cap al vessant cultural i obert a totes les veïnes i veïns.
Al quatre dies va venir la pandèmia, tremolàvem tement que el món pogués acabar-se, però també per alguns van ser uns dies únics a la vida, per cantar al balcó i escriure a cor que vols, llavors La Sagrerina va ser una bona eina per arribar a la gent.
En la mesura que ens van treure la mascareta van tornar els mals de sempre, ens anava bé anar tapats o no donar la casa, avui la gent torna a fer hores de cua per anar a unes rebaixes, es pela de fred a les tantes de la nit per veure un partit de pilota o es torra hores de sol i caravana per anar a la platja, però inclús qui se les dona d’artista és incapaç de tornar a cantar al balcó i els que van d’escriptors i lletraferits, posen mil excuses per no escriure dues ralles.
Han passat moltes coses en aquests cinc anys, poques de bones, moltes dolentes i unes quantes pitjors. Entre el que ha passat, a alguns els hi han cosit l’esquena a ganivetades, que la lleialtat i l’agraïment no estan de moda, avui es porta més la conspiració que la caritat i els polls revifats piquen més.
Però el més important és que La Sagrerina s’ha aguantat –perdó, potser cal dir l’han aguantada– aquests cinc anys amb més bona voluntat que encert, però continua sent una eina de futur, malaguanyada, però amb un potencial grandiós, un digital independent, sense manipulacions ni titulars estridents, menys de veritats interessades… i pobre com una rata.
Quan penso en el dia de la presentació, en aquelles bones paraules i millors propòsits, quan recordo com tothom es feia seu em missatge, em pregunto: a qui li fa por que La Sagrerina creixi? Si semblava interessar-li a tothom, perquè desprès no ha anat com tot feia que havia d’anar? Quants barris de la ciutat voldrien tenir un mitjà digital propi com La Sagrerina i fer-lo el mitjà informatiu i relacional entre els veïns?.
Celebrem el que tenim, esperem que els segons cinc anys siguin millors, i mantinguem l’esperança i la voluntat de tirar endavant projectes com aquests, que si alguna cosa tenim a la Sagrera, és que hi ha persones valentes que, sense esperar res ni cap ajuda de fora, sabem engegar somnis i fer-los realitat per nosaltres mateixos.
Joan Pallarès-Personat.