02 març 23 F

La data escau i parlem de l’efemèride, infausta i desagradable, però que forma part de la història, la nostra, i que va acabar bé a parer dels demòcrates, però que potser no va acabar tant bé per a la democràcia.

Parlem de 23-F, la data de 1981 en que un il·luminat amb pistola i tricorni va voler tirar pel dret i segrestar als representants escollits pel poble sobirà, fent un cop d’estat en plena sessió plenària i de gran importància.

Durant tot l’any, en escaure’s mig segle de la mort del Dictador, des de les institucions de l’estat ens volen explicar qui va ser i que va significar la seva mort. al llit i de vell; també els mitjans en parlen, cadascú i diu la seva i queda clar que les noves generacions no en saben res i, entre els que ja hi eren, una part té mala memòria i l’altra li convé no tenir-ne.

Avui que és 23 de febrer m’agradaria que algun mitjà sortís el carrer i preguntés que en saben d’aquell dia de 1981. Segurament mentre molts recordaran la nit enganxats al transistor, l’ensurt de veure que en uns segons i unes ràfegues de metralleta la incipient democràcia se n’anava en orris, d’altres, potser la majoria, s’arronsaria d’espatlles i preguntaria: Cop d’Estat? Quan? No foti!.

D’aquella nit alguns en van sortir com uns herois i al final, quan s’han anat coneixen les veritats, la seva figura salvadora ha quedat sota un tel de femta, però va quedar l’efecte sobre les llibertats democràtiques que van tenir les bales que impactaren sobre el sostre del Congrés de Diputats, tals que durant anys semblava que moltes de les lleis dictades i aprovades eren redactades encara sota el ressò de les detonacions.

Tant de la Dictadura com del 23F hi ha un oblit i no només perquè a poca gent l’interessa la història, sinó perquè hi ha alguns als quals no els interessa que la gent sàpiga, no sigui cas que sabent, pensin. També cal dir que altres pensen que pensen, i pensen tant que han acabat confonent el cul amb les témpores i, en nom de la llibertat, voldrien establir la llei del pensament únic i obligatori.

Quan en una societat poca gent sap i menys encara pensa i els que pensen, pensen en el que els hi diuen que han de pensar, és molt fàcil manipular a la gent. Diu la màxima militar que el millor refugi en un bombardeig és el clot de l’impacta d’un projectil anterior, perquè difícilment en cauran dos bombes al mateix lloc, però en la història no és així, la història és repeteix i aquesta ja l’hem vista, no hi caiguem de nou, per que com diu Karl Marx a “El 18 de brumari de Lluis Bonaparte”: “La història es repeteix dues vegades: la primera com una gran tragèdia, la segona com una miserable farsa”.    

  Joan Pallarès-Personat