12 oct. La Trabucada: Temporada baixa.

Qualsevol de nosaltres que vagi a París semblarà obligat de visitar el Museu del Louvre o La Tour Eiffel tal com un francès que vingui a Barcelona voldrà veure la Sagrada Família o visitar el Museu Picasso, encara que ni el francès hagi pujat mai a la torre parisenca ni el català entrat una sola vegada a la Sagrada Família.

Som així i viure en una ciutat no obliga ni a conèixer tots els monuments ni a visitar-los regularment, encara que des de fora es confongui la realitat quotidiana amb la vida de turista, perquè hi ha qui creu que a Venècia tothom va en góndola i a Frankfurt s’afarten de salsitxes.

Ningú no és el mateix quan viatge de vacances, les persones normals, convertits en turistes, ens transfigurem, ens comportem generalment ben diferent de la nostra vida ordinària. De vacances i per uns dies tots semblem milionaris tocats de l’ala.

A vegades les nostres dèries són un contrasentit. Veïns de l’escala no se saluden en tot l’any semblen grans amics si coincideixen a l’altra punta del món, al contrari que inseparables i grans amics d’un viatge, de retorn a casa, no els tornem a veure encara que visquin a la cantonada.

Poca gent manté els usos habituals fora de casa i potser aquesta és la gràcia del turisme i les vacances. Serà per això que cada vegada, com més turistes hi ha, més molèsties ens causen, perquè alteren les nostres pautes, encara que ens expliquin el que representen en el PIB i altres factors econòmics, són una mica com la sal, un polsim alegra els menjars, un grapat els torna desagradables i un sac els malmet.

Quan anem a la natura i volem ser respectuosos a l’hora d’observar els animals i l’ambient, procurem vestir robes discretes, colors adients i passar desapercebuts, en la vida quotidiana passa el mateix, qui vol gaudir de la realitat cal confondre’s dins d’ella, llavors l’impacta s’amorteix i anem on anem, en gaudirem millor, potser llavors qualsevol viatge semblarà fet en temporada baixa.

Joan Pallarès-Personat.